Una lesió a la mà, que el va tenir un mes de baixa, va aturar-li la progressió, però al capdavall, ni això ha sigut suficient per entelar el bon debut del gironí Yankuba Sima a la NCAA nord-americana. Tot i que l'equip de la universitat de St. John's només va poder guanyar vuit partits -Sima al·lega que "tots érem jugadors de primer any, amb un cos tècnic també nou, contra rivals que feia molt temps que estaven junts"- l'experiència no podia haver sigut més enriquidora. Acabada la temporada el març passat, Sima va poder venir un parell de setmanes a Girona el maig per tornar als EUA i fer els exàmens de final de curs. Des de la setmana passada, està concentrat amb la selecció espanyola sub-20, que ahir va obrir la seva participació en l'Europeu de Finlàndia.

No passa cada dia poder jugar davant 15.000 o 20.000 espectadors. Per a Yankuba això ha sigut un fet habitual, i a més a més, amb una llar tant mítica com el Madison Square Garden de Nova York, l'escenari que usa St. John's per als seus partits de local. "Poder ser ara, a punt de fer 20 anys, allà ja per a mi és un somni. No m'ho hauria pensat mai. Jugar davant tanta gent, en un marc com el Madison, és impresssionant, però al final és el que m'he guanyat perquè ningú m'ha regalat res", explica. Yankuba va tancar la primera temporada a la NCAA amb 7,6 punts, 5,9 rebots, 1,3 assistències i 2,5 taps de mitjana. "El primer any ha anat bé. He millorat individualment. He agafat molt pes, sóc més agressiu. Com a equip no hem tingut un bon any però hem après molt i hem agafat experiència", destaca el pivot de Santa Eugènia, format a la Canarias Basketball Academy abans de fer el salt a l'altre costat de l'Atlàntic. A St. John's, Sima ha tingut com a tècnic el mític Chris Mullin, qui va ser el gran tirador i referent ofensiu de Golden State Warriors a la dècada dels noranta, i que va formar part del Dream Team campió olímpic als Jocs de Barcelona'92 amb Magic Johnson, Michael Jordan i Larry Bird.

Sima explica que aquesta temporada s'ha centrat en els estudis (mànager esportiu) i el bàsquet. No ha vist cap partit de la NBA ni tampoc de cap altre esport. "Vivim a 30 minuts de Queen's, on hi ha la universitat, però hi ha molt transport públic i et pots moure fàcilment en tren o metro", subratlla el jugador gironí. Yankuba, batejat per un diari esportiu de Madrid com l'"Ibaka de Girona", rebutja aquesta comparació. "No m'agrada que m'anomenin així", admet. El jugador mesura 2,09 metres i en la seva estrena a la NCAA ha destacat poderosament pel seu poder intimidador dins la zona.

Sobre la lesió a la mà que va patir a principis d'aquest any, Yankuba reconeix que "després no vaig fer els mateixos números, ni vaig tenir els mateixos minuts. Va ser dur perquè, a més, era el primer cop que em lesionava i allò em va tallar el ritme". St. John's va acabar la temporada a mitjans de març, amb el jugador gironí plenament recuperat, eliminat per Marquette a la Big East.

Yankuba vol seguir tocant de peus a terra. Diu que no pensa ni en el draft ni en la NBA, tot i no amagar que "aquest és el somni que té tothom". Ara se centra en la selecció sub-20 i l'Europeu, d'on vol tornar amb una medalla. "Espero fer-ho bé. És el meu últim any de formació i vull acabar amb bon peu". Després tocarà de nou la NCAA, una competició on aquest any arribarà el també gironí Eric Vila, que ha decidit abandonar el Barça per jugar a la Universitat de Texas A&M.