Portugal i França disputen aquesta nit la final de la quinzena edició de l'Eurocopa, amb Cristiano Ronaldo i Antoine Griezmann com a grans reclams i el premi d'un títol que obre la porta a un canvi de cicle en el futbol europeu. La final arriba per tots dos en el millor moment, perquè els dos arriben a l'últim partit recolzats per dos convincents semifinals.

Portugal va recuperar Cristiano Ronaldo en el millor moment. A falta de joc i gols, del davanter madridista es destacava la seva condició de líder del grup, la personalitat que havia imprès al braçalet que porta, però contra Gal·les va tornar el Ronaldo decisiu, amb un magnífic gol de cap i una assistència a Nani al segon gol. La millor notícia, perquè torna a intimidar.

I el capità lusità sap que està davant la seva gran ocasió, l'oportunitat de completar el seu palmarès amb un títol amb la seva selecció, que a més podria comportar ala Pilota d'Or, mesos després que Leo Messi s'hagi acomiadat de l'albiceleste sense aconseguir la Copa Amèrica.

Fernando Santos recupera al centre del camp a William Carvalho, absent de la semifinal per lesió, i, gairebé segur, a Pepe, que va tornar als entrenaments amb la resta ahir, després de no poder participar contra Gal·les per lesió. Aquesta és la gran notícia per al tècnic portuguès, perquè el madridista s'ha convertit en un jugador indispensable, tant pel caràcter que aporta a l'equip com pel seu estat de forma. Va ser el millor del seu equip en el partit de quarts davant Polònia.

França va jugar contra Alemanya el que, potser, hagi estat el millor partit del torneig. Va saber sobreviure quan els campions del món van imposar el seu ritme i, afavorit per l'innocent penal de Schweinsteiger, va aprofitar el gran moment de forma de Griezmann per segellar la seva presència en la seva tercera final.

El tècnic Didier Deschamps sembla haver trobat el sistema i l'alineació ideal. Al costat del bon moment de forma de Lloris a la meta, l'entrada al centre de la defensa del nou fitxatge barcelonista Samuel Umtiti, com a company de Koscielny, li ha donat consistència. També pot continuar confiant en el centre del camp en Sissoko, que sembla haver-li guanyat terreny a Kanté.

Però sobretot hi ha Griezmann, que de moment és l'home del torneig. No només és el màxim golejador (6 gols), sinó que amb la seva aportació a l'hora de crear espais, el seu suport al centre del camp i el seu joc de contraatac s'ha convertit en el referent francès.

Per a Portugal, la final és la seva gran oportunitat històrica de fer el pas que sempre li ha faltat. No ho va aconseguir amb el magnífic equip que va liderar Eusebio, tercer al Mundial d'Anglaterra 66, ni amb la generació d'or de Luis Figo i Rui Costa, que amb un joveníssim Ronaldo va ser subcampió el 2004, quan el tenia a mà com a amfitriona i enfront de Grècia.

A França, ha trobat la seva gran oportunitat quan menys ho esperava, perquè ni el joc de l'equip, ni el moment de Ronaldo s'aventuraven a l'èxit al començament del torneig. Però ha sobreviscut, s'ha fet fort davant de les crítiques i ara arriba amb el vent de cara.

França també és una supervivent. Dels seus propis embolics -amb el positiu de Sakho i l'escàndol sexual que va deixar fora a Valbuena i Benzema-, de les lesions -Varane, Mathieu- i d'un començament poc il·lusionant, en què es va posar en qüestió l'aportació de Pogba i Griezmann.

La selecció francesa es juga, a més, més que un títol. No només aspira a conquerir una tercera Eurocopa, que la posaria al nivell d'Alemanya i Espanya, sinó també a certificar un canvi de cicle, mentre les altres seleccions que han dominat el futbol mundial i europeu busquen la manera de recompondre la figura.

Alineacions probables:

Portugal: Rui Patricio; Cédric, Fonte, Pep, Guerreiro; Joao Mario, Renato, William Carvalho, Adrien Silva; Nani, Ronaldo.

França: Lloris; Sagna, Koscielny, Umtiti, Evra; Pogba, Matuidi; Sissoko, Griezmann, Payet; Giroud.

Àrbitre: Mark Clattenburg (Anglaterra)