Com ha anat la temporada?
Cada any és millor que l'anterior, de moment no hem trobat el nostre límit. Pel que fa el funcionament dels clubs, els resultats, la gent, els equips, és també un any més de millora. Tenim 200 jugadors que no els havíem tingut mai, i no els té ningú a l'Empordà, 15 equips, un ascens de categoria i dos subcampionats de ´´Nivell A´´. Les copes, però, no són l'objectiu sinó el resultat fruit de la feina feta.
Tinc entès que no asseguren els entrenadors, quina opció adopten?
Nosaltres optem per un contracte de voluntariat, que també té els seus costos. Des del club entenem que la compensació que es pot rebre per entrenar no pot ser considerada un sou, ja que els diners no compensen les hores que s´hi dediquen. La Federació és la primera que no sap què s´ha de fer, i sobre aquest tema ja portem 3 o 4 anys parlant-ne. Hem de tenir en compte que en el bàsquet no s'ha donat cap cas, i en els esports que sí que s'ha donat, les compensacions no eren de 50 o 100 euros sinó de 1000 o més. Pel campus de bàsquet que fem ara a l´estiu, però, els entrenadors sí que estan assegurats, ja que són quatre hores diàries i, per tant, ho considerem una feina.
Què n'opina del Torneig Tramuntana i les relacions entre els clubs de l´Empordà?
El torneig Tramuntana l'hauríem de poder aprofitar més tots, i de fet, ens va molt bé als jugadors i als clubs per tenir una primera posada en escena una setmana abans de començar la lliga. Els clubs ja hem fet coses, cursos d'entrenadors, per exemple, però no podem forçar la situació, cada any hem de veure què es pot fer i què no. Es va dir de fer clínics i millorar el nivell d'entrenadors i no se n'han fet, en general hem de ser més sincers entre nosaltres, aprofitar més el temps i no estar pendents dels altres. Ara bé, la relació és molt bona amb tots els clubs.
Com han evolucionat els equips Sènior del club?
Des del club no es va plantejar mai fer un Sènior fins que no hi hagués pavelló. Amb el pavelló es va fer el Sènior Masculí fa 4 anys, que ha complert l´objectiu de millorar la temporada passada amb una sisena posició, i el Femení fa 3 anys, que amb les incorporacions inesperades del setembre, tot i entrenar un dia per setmana, la categoria se'ls ha quedat petita. L'objectiu era la permanència, no ens esperàvem l'ascens.
El pavelló els va catapultar cap endavant?
Només el fet de tenir pavelló ens va suposar passar de tenir 75 jugadors al juny, a 125 al setembre, i per tant, la gestió del club es va fer més difícil. I més, per la nostra manera de treballar, molt propera a la gent. Imagina´t ara que tenim 200 jugadors! L´any que ve, per millorar el funcionament, cada dues o tres setmanes, els equips més petits, tornaran a entrenar a la pista exterior de la piscina, perquè al pavelló no hi cabem tots. No només s´hi fa bàsquet sinó que també hi fan voleibol, futbol sala i handbol.
El Vilafant és un club que s´ha nodrit de jugadors d´altres clubs?
Si parlem de les categories de formació, des dels nens nascuts l´any 1997 cap a amunt tots són jugadors de la casa, i de fet, per la temporada que ve la primera fonada ja tindrà edat de categoria Sènior. En els primers equips, les circumstàncies han donat peu que vinguessin jugadors de fora, però d´aquests, el Vilafant no n´ha anat a buscar cap, sinó que ells mateixos s´han presentat al club amb ganes de formar-ne part.
Què tenen previst fer amb els equips sèniors?
El femení jugarà a Segona Catalana i el masculí tindrà un grup de 18-20 jugadors per fer un Sots-25 i un Sènior que treballaran de manera conjunta.
L'Adepaf fa la CEBA, el Vilafant què fa?
A Vilafant només s'apunten tres o quatre nens per col·legi, que directament venen a l'escoleta del club.
Han fet les coses bé, no doncs?
Bé, nosaltres fem les coses com creiem que les hem de fer, som un club molt familiar on tots tenim moltes ganes de fer coses. Prenem les decisions sempre entre uns quants, mai unilateralment.
