Ara fa sis anys la Jonquera tot just deixava enrere la Segona Regional, amb un ascens al camp del Torroella de Montgrí, amb Pere Viñas d’entrenador. Durant aquest període, amb Manel Cabezos i Xavi Agustí de tècnics, els fronterers han anat patint, però escalant fins a Primera Catalana, una categoria que se l’hi ha quedat petita. I que no trepitjarà el curs que ve després de fer història, el diumenge passat, amb el primer ascens a Tercera Divisió en 94 anys de vida.

A Sant Boi de Llobregat, contra un rival que era de Segona Divisió B al 2011, els nois d’Axel Vizuete partien amb el 0-0 de l’anada i el valor dels gols a camp contrari els va alçar. Amb un Joan Baptista Milà ple amb 1.500 espectadors, la Jonquera, animada per un centenar llarg d’aficionats que van silenciar els locals, va ­aguantar al darrere i va maleir la matinera lesió d’Ivan Ruiz. L’ex del Besalú va deixar el seu lloc al brasiler Anderson, que va empènyer Bena Zou, a l’Empuriabrava fa només un any i mig, a ocupar a un alt nivell l’eix central al costat de l’incombustible Alforcea. A l’esquerra, Edile patia per les incursions de Buba, un punyal per la banda, mentre que al centre del camp la roca Tidiane i el nen de la casa Pep Vergara intentaven abastir de pilotes a Pol i Henry en punta.

L’esperen quatre equips de la zona

Després d’arribar al descans amb 0-0, a la represa la Jonquera es va sobreposar a l’1-0 originat d’un penal molt dubtós d’Alforcea al límit de l’àrea que Aaron Bueno, ex del Llevant i Sabadell, va anotar. En aquell moment, al minut 60, els fantasmes de Mollet van aparèixer, però els alberencs tenien mitja hora per marcar el gol de l’ascens. I va arribar just després, quan Vizuete va moure fitxa amb l’entrada d’Albert Bassols i Ignasi Massó. Ambdós jugadors no feia ni un minut que eren el camp, l’olotí va originar la jugada per la banda dreta i el del Pla de l’Estany, fitxat en el mercat d’hivern del Banyoles, va aprofitar una indecisió dels defenses per rematar amb l'ànima a dins de l’àrea petita.

La Jonquera va saber patir i resistir amb un segur Toni Montero sota els pals, amb el mossèn John William Candelo a la graderia i amb Santa Maria, patrona del municipi que va baixar en el temps de descompte perquè el Santboià va topar contra el travesser en una acció claríssima. Amb el xiulet final, plantilla i afició van celebrar com es mereixia un èxit que els portarà, la pròxima temporada, a compartir categoria amb el Figueres, Peralada, Palamós, Olot, Europa i tants d’altres històrics que viuen ara Tercera Divisió.