El mag que va passar massa ràpid per Girona

La lluita constant entre les lesions de genoll i un immens talent pel bàsquet han marcat la carrera d'un dels millors bàsquets europeus de les dues últimes decàdes que, fa deus anys, va ser la imatge del primer any de l'Akasvayu

23.05.2016 | 06:30
El mag que va passar massa ràpid per Girona

E

stiu del 2005. La immobiliària Akasvayu acabava d'aterrar en el món del bàsquet fent-se càrrec del patrocini d'un CB Girona que, un cop extingides les etapes de Valvi i Casademont, transitava per la corda fluixa de l'escassa viabilitat econòmica. Els llavors gerent i director esportiu del club, Francesc Perarnau i Jordi Puig, sopaven amb Pepe Romero, amic personal del propietari d'Akasvayu Josep Amat, i que havia aparegut pel club en qualitat "d'assessor" basant-se en un modest passat com a jugador en diferents equips barcelonins. En aquell sopar Romero va preguntar a Perarnau i Puig quin base fitxarien per a l'equip si no haguessin de mirar prim amb els diners. Puig va començar a desgranar els noms dels millors bases d'aquell moment de l'ACB i de diferents lligues europees. A cada nom proposat per Jordi Puig, Romero contesta amb un "millor". Minuts més tard, Pepe Romero deixava anar la bomba davant la incredulitat dels seus companys de taula: "Raül López".
El base de Vic estava llavors a la NBA. Havia completat la seva tercera temporada amb els Utah Jazz i, tot i tenir molts problemes amb les lesions al genoll, tenia la porta oberta per seguir a la lliga nord-americana amb Memphis Grizzlies però, conscient que als Estats Units el seu físic patia molt, Raül López va decidir acceptar l'oferta gironina per tornar a Europa convertint-se en la imatge de la fortíssima, almenys sobre el paper, inversió que Josep Amat i Akavayu volien fer a Fontajau. Raül López, el jove prodigi que havia meravellat amb la selecció júnior campiona del món a Lisboa al costat de Pau Gasol i companyia, arribava a Girona després de passar per Madrid - el club blanc el va pescar de la Penya en el llavors traspàs més car de la història de l'ACB- i Utah Jazz.
A Girona, Raül López va jugar sempre amb el condicionant d'haver superat dues greus lesions de genoll. Però, tot i que amb Edu Torres a la banqueta i altres estrelles com McDonald o Fucka, la primera versió de l'Akavayu no va ser la més reeixida, el base va enlluernar el públic de Fontajau amb algunes pinzellades d'un talent inesgotable. Assistències de fantasia, entrades plenes de creativitat i triples decisius. Segurament ?menys del que esperaven molts aficionats gironins i lluny del que podia haver arribat a regalar als espectadors de Fontajau un talent innat que, a ulls de nombrosos tècnics, ha estat el far ideològic del bàsquet que han convertit en ?èxits altres noms de la seva generació com Pau Gasol, Juan Carlos Navarro o Felipe Reyes. Les lesions van apartar Raül López de la NBA o de la selecció espanyola mentre el redimensionament econòmic del projecte Akasvayu instaurat per Antonio Maceiras l'estiu del 2006 va fer que la màgia del vigatà no fes més arrels a Girona. Va tornar a Madrid, va passar pel Khimki rus i ha acabat vivint una dolça maduresa de cinc temporades a Bilbao - "m'hi he sentit molt estimat, com en cap altre lloc"?- on ahir va ser acomiadat com el que és: una icona del bàsquet més pur. El que es juga amb talent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema