El Barcelona va guanyar la Copa del Rei al Sevilla (2-0) en un partit agònic, amb l'expulsió de Mascherano a la primera part, la de Banega a minut 90 i amb un gol a la pròrroga de Jordi Alba que, juntament a un altre de Neymar, van segellar un partit immens d'Iniesta i Piqué, protagonistes absoluts del títol que va donar un doblet al quadre blaugrana. Tots dos van aguantar el seu equip, que va viure a la corda fluixa gairebé tot el partit per la desaparició de Mascherano que no va poder aprofitar el Sevilla. La culpa la van tenir els dos jugadors blaugrana. Entre tots dos, i les assistències de Messi, van donar la Copa a l'equip de Luis Enrique.

Tot i que el Barça va intentar i gairebé sempre ho va aconseguir mantenir la possessió de la pilota, va ser el Sevilla el que va donar sempre sensació de perill. Amb Banega intractable, el Barcelona només va trobar la inspiració en Iniesta, que està en un estat de forma salvatge a menys d'un mes de l'inici de l'Eurocopa. Els únics moments brillants de l'equip de Luis Enrique al principi els va protagonitzar ell. Seva va ser una passada a Suárez magnífic, però l'uruguaià no va aprofitar una relliscada de Rami per batre Rico. El seu xut, que va marxar fora, al costat d'un cop de cap al final de Piqué, va ser l'únic bagatge ofensiu del Barcelona al primer període. Mentrestant, el Sevilla, ben col·locat va sortir al contraatac en moltes ocasions amb la velocitat de Gameiro, el tercer jugador que cal nomenar pel seu estat de forma.

El francès va protagonitzar la jugada que va marcar el partit. Ja en els primers minuts va anticipar el que anava a passar en una jugada sense transcendència en la qual va marxar per velocitat de Mascherano, que a falta de deu minuts va ser expulsat per agafar el davanter quan, de nou, es va veure superat una altra vegada a la carrera. Ter Stegen va evitar el gol de falta de Banega i el Barcelona, curiosament, va jugar els seus millors minuts amb un menys. Messi, Neymar i Suárez, desapareguts, van oferir petits brots verds a la seva afició. Però era tard. El mal estava fet. El Barcelona patiria a la segona part.

Aquesta va començar amb un xut al pal de Banega, que no va abaixar el nivell. Tenia la clau del duel, volia acomiadar-se bé i gairebé ho va aconseguir. La història de la final oferiria per a ell un comiat més trist en forma d'expulsió. Però, en aquest moment, argentí estava fi i el Barcelona no tenia la sort del seu costat. I és que després de l'expulsió de Mascherano, va arribar la lesió de Suarez. L'artífex del títol de Lliga va desaparèixer del xoc per una estrebada muscular quan quedaven 33 minuts. L'equip de Luis Enrique es va encomanar a Piqué, immens tota la nit. El central va aclarir tot el que va arribar a l'àrea de Ter Stegen. Va ser un mur de formigó infranquejable. Ell va ser suficient per sostenir el Barcelona. La solidesa de Piqué va desesperar el Sevilla, que malgrat la seva superioritat, no va aconseguir rematar a porteria des del xut al pal de Banega. Els minuts van anar passant i Iniesta, que estava escrivint la seva pròpia crònica estratosfèrica, va provocar l'expulsió de Banega en el minut 90 i el partit va tornar al principi, però aquest cop amb una pròrroga per davant.

El Sevilla havia perdut la seva oportunitat. Va perdonar gairebé tot un període amb un jugador més i ho va pagar. Va trigar en enfonsar-el que va trigar Messi a aparèixer gairebé per primera vegada amb una passada de somni a Alba, que va entrar per l'esquerra com una moto per batre Rico als sis minuts de la pròrroga. El cop va ser duríssim per als d'Emery. Ja no es van aixecar. Van poder fins a rebre més gols, però Sergio Rico ho va evitar amb diversos grans aturades. El segon va arribar mitjançant Neymar, però va ser testimonial. La Copa és de Piqué i d'Iniesta. La immensitat de tots dos en un xoc ple d'incidents (lesions, expulsions i moltes protestes blaugranes a l'actuació de l'àrbittre del Cerro Grande), va enfilar el camí de Barcelona. Els blaugrana confirmen la seva hegemonia i tanquen el curs amb el doblet.