Barça i Sevilla lluitaran aquesta nit (21.30) per aconseguir adjudicar-se la Copa del Rei. Poder aixecar aquest trofeu suposaria per a ambdós posar la cirereta a un curs excel·lent, ja que en cas de triomf blaugrana ho sumarien a la Lliga guanyada fa una setmana i si és dels andalusos, el doblet seria amb la Lliga Europa aconseguida dimecres passat davant el Liverpool.
Els sevillistes, que van ajornar la celebració fins dilluns que ve per preparar el seu nou duel amb el totpoderós Barcelona, afronten amb l'ànim pels núvols la seva vuitena final de Copa, però també pot passar-los factura el desgast físic patit a Basilea per remuntar i guanyar el Liverpool (3-1), sobretot havent tingut només quatre dies entre els dos partits.
Serà el quart enfrontament aquesta temporada entre els dos equips, que tanquen el curs de la mateixa manera que el van obrir, quan en un partit memorable es van jugar a una carta a Geòrgia la Supercopa d'Europa, trofeu que va anar a les vitrines de l'equip català gràcies a un gol de Pedro Rodríguez a la pròrroga (5-4) forçada pels sevillans després d'eixugar tres gols de desavantatge fins al 4-4.
La final de la Copa del Rei els ha retrobat de nou en un partit inèdit, ja que mai abans s'havien trobat a la final. En eliminatòries, però, s'han creuat dotze vegades, vuit favorables als blaugrana, i quatre per als andalusos. Luis Enrique va a la final amb el seu equip en un estat immillorable, després d'haver completat un final de temporada amb dos ritmes totalment oposats. Mentre en el primer va arribar a comprometre el seu lideratge, fins al punt que la diferència de gols el va ajudar a agafar-se al primer lloc a falta de cinc jornades després de perdre 11 punts en quatre partits, va ser en els cinc últims duels de Lliga on va tornar explotar com semblava que no ho podria tornar a fer firmant un quinze de quinze, amb un balanç de gols de 24 a favor i cap en contra.
Amb aquestes xifres acudeix el Barça al Calderón per presentar batalla a un Sevilla que, amb 13 títols guanyats en tota la seva història -9 en una última dècada, inclòs al seu cinquè de la Lliga Europa, el de dimecres passat-, va abaixar el pistó en el tram final de la Lliga per centrar-se en les seves dues finals.
La proposta de Luis Enrique per a la final no variarà gaire, especialment en l'onze, ja que s'espera l'equip de gala amb l'únic dubte, poc possible, que el porter xilè Claudio Bravo, ja recuperat, pogués prendre la titularitat al cada vegada més segur Ter Stegen.
El control del mig del camp, una vegada més, serà on es resolgui el partit, ja que si els blaugrana són capaços d'asserenar el seu rival i empènyer-lo cap al seu camp, sembla poc probable que la dinamita que té davant, amb Messi, Suárez i Neymar, autors aquest any de 130 gols, no acabi marcant.
Per la seva banda, el Sevilla, fins fa una dècada històricament orfe de finals, afronta amb tot el que té la del Calderón, amb la seva màxima il·lusió, per lluitar per conquistar la seva sisena Copa del Rei, i a més tindrà el suport d'uns 20.000 sevillistes que anhelen el doblet.
A Basilea es van desplaçar uns 6.000 i es van fer notar fins al punt de guanyar la partida a l'afició del Liverpool, que els triplicava en nombre, i, encara que potser el títol europeu ha tret pressió als d'Emery, el que està clar és que el Sevilla mai es rendeix, que cal aixafar per tombar i que, amb la seva casta i el seu coratge, no menysprea l'ocasió històrica de guanyar un nou títol.
Té baixes notables per a la final. Estan lesionats el gal Trémoulinas i el danès Krohn-Dehli, i sancionats el defensa francès Kolodziejczak i el mig N'Zonzi.
El més segur és que repeteixi l'onze que va guanyar la Lliga Europa al Liverpool amb dos canvis: Sergio Rico per David Soria a la porteria i Iborra per N'Zonzi, que podria jugar a la mitja punta.
