El jutjat contenciós Administratiu número 11 de Madrid resoldrà avui sobre el recurs presentat per l'associació d'advocats Drets (posteriorment també ho va fer el Barça com a club) perquè anul·li la prohibició d'exhibir estelades a la final de la Copa del Rei que jugaran diumenge el Barcelona i el Sevilla.

El jutge resoldrà d'urgència avui, a causa que el partit es juga ?diumenge, segons les fonts consultades. El recurs dels advocats considera que la prohibició és una «censura prèvia» que vulnera la llibertat ideològica protegida per la Constitució i suposa una «restricció immotivada, injustificada i desproporcionada» mentre «en res s'argumenta que aporti cap protecció superior a l'ordre públic». Per això, donen suport al seu recurs en la protecció dels drets fonamentals de la persona i sol·liciten que de forma urgent i cautelar es deixi sense efecte el veto a les estelades. El text està signat per un aficionat blaugrana que té entrada per a la final, i pel president de Drets, Sergi Blàzquez, que va explicar que espera que el jutjat suspengui la prohibició, ja que, si no, els aficionats blaugrana que vagin a l'estadi amb estelades s'exposen que se'ls sancioni en virtut de la Llei Antiviolència.

En l'escrit, Drets apunta que l'estelada va ser reconeguda mitjançant una resolució del Parlament el 2014 com a «símbol d'un anhel i d'una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta», per la qual cosa lamenten que la Delegació del Govern a Madrid l'equipari «amb caràcter previ» i «sense justificació ni cap motivació» amb símbols que poden incitar a la violència. Segons l'associació d'advocats, no existeix «empara legal» per dictar l'ordre de requisar o impedir exhibir l'estelada, que «evidentment» té «càrrega política», de manera que el seu ús queda avalat per «l'exercici de les llibertats fonamentals».

Per la seva part, el fonament jurídic esgrimit pel Barcelona es basa «en la vulneració del dret fonamental a la llibertat d'expressió i en la falta de fonament de la mesura, perquè pressuposa una voluntat ofensiva en l'exhibició de banderes estelades», segons assenyalava el club en un comunicat. «Amb accions com aquesta, el FC Barcelona defensa i continuarà defensant la llibertat d'expressió dels seus socis i aficionats», rematava la nota de l'entitat blaugrana. Per altra banda, la junta del Barça esperarà avui per adoptar una postura sobre la seva assistència institucional a la final de la Copa del Rei a l'estadi ?Vicente Calderón, per la seva disconformitat amb la prohibició de banderes estelades decretada per la Delegació del Govern a Madrid. Segons van indicar fonts del club, la junta no ha decidit encara sobre els membres que assistiran al partit, ni si exercirà pressió amb la no assistència dels seus directius, perquè primer vol conèixer si la decisió de la Delegació del Govern s'acaba suspenent als jutjats. El vicepresident del Barça en matèria institucional, Carles Vilarrubí, va dir que la mesura «introdueix un element de crispació a 72 hores del partit absolutament innecessari».

La polèmica per la decisió de la delegada del govern a Madrid també va tenir ahir molta repercussió en els ambients polítics de Barcelona. El dia abans Carles Puigdemont i Ada Colau ja havien anunciat la seva intenció de no anar al partit en senyal de protesta. Ahir Mariano Rajoy i altres membres del seu Govern van avala rla decisió; mentre el líder socialista, Pedro Sánchez, va acusarel cap de l'Executiu «d'agitar banderes per no parlar de la multa» europea a Espanya per l'incompliment dels objectius de dèficit. A Palma, en conversa amb els periodistes, Mariano Rajoy va explicar que la decisió de prohibir l'estelada no és competència seva i que l'han pres els que han de vetllar per la seguretat del partit, si bé ha recordat les normes de la Federació Espanyola de Futbol i de la UEFA que prohibeixen aquest tipus de símbols.

La delegada del Govern a Madrid, Concepción Dancausa, va defensar la seva decisió en assenyalar que l'estelada és una bandera que «representa l'independentisme i que pot generar tensions». A aquesta tesi s'hi van sumatr altres membres de l'Executiu, com el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i el de Justícia, Rafael Catalá, que va valorar «exercici de racionalitat i sensatesa» de la delegada.