Mobilització bètica per portar un nen invident d'Olot al Villamarín

Pere Ribes, de 10 anys, es va aficionar al Betis després de sentir-ne l'himne i gràcies a les penyes podrà viure a l'estadi el primer partit de Lliga del curs que ve El futbol i la ràdio són les seves passions, també segueix el club garrotxí i el Girona, i aspira a ser periodista

12.05.2016 | 06:30
Mobilització bètica per portar un nen invident d'Olot al Villamarín

Pere Ribes, un nen invident de 10 anys d'Olot, podia haver complert el somni de la seva vida quan fa un parell d'anys va tenir ocasió de fotografiar-se amb Leo Messi, Eric Abidal, Carles Puyol i altres jugadors del Barça a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. Ja ho va gaudir, ja, però ell, apassionat del futbol i de la ràdio, que escolta amb devoció, és del Betis des del dia que, sent ben petit, va escoltar-ne l'himne. Del Betis i de l'Olot, per descomptat, i també del Girona. Habitual del Municipal i de Montilivi, a Ribes li falta tastar l'ambient del Villamarín. Somia gaudir d'un partit en un dels escenaris més clàssics del futbol espanyol. I tot apunta que gràcies a la mobilització de les penyes bètiques farà realitat aquest desig coincidint amb el primer partit a casa de l'equip andalús la temporada que ve. Des que la història d'aquest fan es va destapar en diversos mitjans de comunicació de Sevilla, Twitter bull amb el hastag #perealvillamarín i fins i tot el mateix club s'ha posat a disposició per col·laborar en el que calgui.
La iniciativa sorgeix de la penya bètica Girona-Olot, que juntament amb altres grups d'animació i penyistes de Supporters Barna, BetStore i Friquis Verdes han llançat una campanya per trobar els 1.000 euros que calculen que val el somni d'en Pere (viatge i allotjament per a ell i la seva família, pare, mare i germana, a Sevilla). S'han editat mil cupons a un euro cada un per fer un sorteig d'un lot amb material del Betis cedit per diverses penyes i la demanda ha arribat des de racons de tot Espanya. Diumenge, coincidint amb el Betis-Getafe, també se'n podran adquirir. Diego Sánchez, un dels membres de la penya bètica Girona-Olot, creada fa dos anys i de la qual Ribes n'és soci d'honor, explicava ahir que «la iniciativa està tenint un gran impacte i tothom valora que es tracta d'una cosa molt maca, que dóna valor al poder que té el futbol més enllà de l'equip que siguis». Sánchez té constància que el mateix Betis s'ha compromès a enviar a Ribes una equipació oficial del primer equip i que fins i tot algun jugador li podria trucar per telefon per xerrar-hi una estona de futbol. Que d'això el nen en sap un niu.
La família de Pere Ribes, abans que arrenqués tota aquesta moguda, s'havia plantejat aquest estiu fer una escapada a Sevilla, que ara queda a l'espera de concretar quan podran viatjar al Villamarín. La mare, Antònia Graboleda, recorda que des de ben petit al seu fill l'havia atret el futbol. A l'escola hi volia jugar «però el van acabar convencent perquè fes d'entrenador i va arribar ben content a casa», explica, i gràcies al seu inseparable aparell de ràdio ha anat creixent escoltant partits i cultivant el seu esperit crític. La SER, el Carrusel Deportivo i, sobretot, el periodista de Ràdio Olot David Planella, l'encarregat de narrar els partits del conjunt garrotxí, són els seus referents. Aquesta temporada, molt sovint ha intervingut en les transmissions fent de comentarista. I tot i que no hi veu, les seves anàlisis s'ajusten com un mitjó a la realitat i fan pensar que l'altre somni del nostre protagonista, ser periodista esportiu, també s'acabarà fent realitat amb el temps.
Estudiant de cinquè de Primària a l'escola el Petit Plançó d'Olot -aquesta setmana ha estat de colònies, torna aquest vespre a casa-, Pere Ribes pateix ceguesa des del naixement. «Pateix amaurosi congènita de Leber (ACL), una disfunció que li produeix ceguesa perquè la retina no funciona, sense que se sàpiga per què», subratlla Graboleda. Això, però, no li ha impedit gaudir de la seva passió pel futbol, descobrir el món de la ràdio o practicar múltiples disciplines esportives com l'atletisme i l'esquí, a través de programes de l'ONCE, i la natació, al CN Olot. La mare recorda que de petit, amb 7 o 8 anys, es va interessar pels himnes dels equips. Li van posar el del Barça «i ens va preguntar si tots els clubs en teníen. Aleshores jo els els anava baixant d'internet a l'MP3, fins que va escoltar el del Betis i va quedar enamorat».
Des d'aleshores ha anat perfeccionant la seva estima pel futbol i per la ràdio. Per la seva comunió el regal, amb majúscules, que va demanar va ser un micròfon i molts caps de setmana «juga a narrar els partits, imitant el seu ídol David Planella». Al camp de l'Olot hi va de forma habitual, sigui com a aficionat, situant-se al gol sud amb els amics o familiars, o ve exercint el seu paper de comentarista radiofònic. La mare confessa que també gaudeix de valent al camp del Girona, aprofitant que un seu cosí n'és soci: «Agafa la bufanda i una trompeta i anima de valent, cosa que no pot fer a Olot si ha d'estar comentant el partit», subratlla. La ràdio també l'acompanya. L'escolta per no perdre detall i ho acompanya amb les sensacions que li arriben de l'afició, amb els crits i expressions que sent. «Si rep una sensació d'esglai sap que potser l'equip rival ha estat a punt de marcar, mentre que si nota que hi ha un in crescendo, l'oportunitat ha sigut del seu equip», destaca Antònia Graboleda.
Fa un parell d'anys, a Banyoles, Ribes i la seva família van assistir a un partit de veterans entre l'equip del Pla de l'Estany i el Barça. El seu caràcter extrovertit el va acabar portant a fer l'entrega de premis postpartit i allà gent del club blaugrana el van convidar a anar a la Ciutat Esportiva per conèixer les estrelles del primer equip. Va tenir l'oportunitat de trobar Messi, Abidal, Puyol i Pinto, entre d'altres. Però no només de figures mundials s'alimenta el jove aficionat garrotxí. La casa la té plena de pins, bolígrafs, encenedors i samarretes, tota mena de detalls, de la gran majoria d'equips que han passat per Olot aquests últims anys a Segona B. És habitual que cada quinze dies demani anar a saludar-los al seu hotel de concentració. Aviat a la seva col·lecció de records hi podrà afegir un cromo més. El que més desitjava: les vivències d'una tarda al Benito Villamarín assistint al seu debut en la pròxima Lliga, convidat d'honor i escoltant en directe aquell himne que el va encisar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema