Dissabte passat a Alcobendas, Barça i Madrid disputaven la final del Campionat d'Espanya júnior i l'equip blaugrana, entrenat per l'històric Alfred Julbe, es va acabar emportant la victòria en un partit que es va posar de cara per al conjunt blaugrana gràcies a una impressionant posada en escena de l'aler de Bescanó Èric Vila, que va anotar dotze punts seguits en els primers set minuts. Vila és un 2,05 d'alçada que ha jugat tota la seva formació de cara a cistella i, amb capacitat per guanyar-ser tirs després de bot i amb bona mà per llançar, el gironí es va mostrar inabastable per a la defensa blanca en l'inici del partit que, més tard, acabarien tancant dues de les promeses estrangeres del Barça: el senegalès Atoumane Diagne i el letó Rodions Kurucs. Però el talent del català es va quedar gravat a la retina dels que no recordaven el bon fer d'un jugador que, per política de club, aquesta temporada només ha jugat amb el júnior, però que en l'anterior, quan només tenia setze anys, es va convertir en el debutant més jove a l'ACB de la història del Barça. Una gran promesa de futur que, però, s'encamina en la mateixa direcció que, en els dos últims estius, han seguit els dos altres principals darrers talents joves que ha donat el bàsquet gironí: Yankuba Sima - ha jugat el seu primer any a la Universitat de St.John´s amb Chris Mullin de tècnic-; i Iho López que, després de treure´s el batxillerat en una PrepSchool jugarà el curs vinent per la Universitat de Florida.

El futur immediat d'Èric Vila sembla passar més pels Estats Units que per fer carrera al Barça i, tot i que tampoc seria estrany que en les pròximes setmanes el club blaugrana l'intentés convèncer amb alguna proposta econòmica, l'aler de Bescanó veu amb bons ulls marxar a la NCAA i aquest hivern ja ha visitat alguns dels campus de les universitats que s'han interessat per incorporar-lo als seus programes. El passat més de febrer, l'encara aler blaugrana va ser un dels convidats en un campus internacional que la NBA va fer a Toronto, coincidint amb l'All Star, Basketball Without Borders, i allà el seu nom va entrar de ple en l'agenda de moltes universitats. Oregon, Texas A&M, Utah, Wake Forest, Wichita State i Houston són algunes de les que s'haurien interessat per Vila que, després de visitar-ne algunes, aviat podria prendre una decisió ferma.

Èric Vila té com a representant el blanenc Jordi Gelmà, de l´empresa de l´històric Arturo Ortega (antic agent dels germans Gasol o de Svetislav Pesic entre molts d´altres), però, tot i la possible contraoferta blaugrana, l´aler fa temps que madura l´opció dels Estats Units. A més, a diferència dels casos de Yankuba Sima o Iho López, que es van haver de treure el batxillerat nord-americà abans de fer el salt a la NCAA, Èric Vila és un bon estudiant que podria aprofitar la dualitat de ­bàsquet i carrera acadèmica que ofereix el sistema esportiu dels Estats Units.

Vila juga a les categories inferiors del Barça d'ençà que era infantil, abans havia començat a jugar a Girona amb el Santa Eugènia, i té una notable tradició esportiva a la família. El seu pare, Claudi Martínez, també es va estrenar a l'ACB amb el Barça i va jugar-hi quatre temporades amb el Valvi a l'època del pavelló de Palau-sacosta; mentre que la seva mare, Esther Vila, va passar pel Segle XXI, va jugar a Primera Divisió en la temporada que hi va competir el GEiEG i va allargar la seva carrera al Salt fins després del naixement del mateix Èric.