Joan Bayona

«Quan em pregunten si del Barça o del Madrid jo responc: "del Palamós"»

27.04.2016 | 06:30
«Quan em pregunten si del Barça o del Madrid jo responc: "del Palamós"»

Porter del Palamós. Farà 37 anys i acumula 14 temporades, les últimes 12 ininterrompudes, defensant els colors del degà. Diumenge va anunciar la seva retirada a final de temporada. Creu que ha arribat l'hora, no desitja «arrossegar-se» pels camps. Bayona, el gran capità, serà homenatjat al Nou Estadi el 8 de maig en el seu darrer partit a «casa» seva.

Falten tres partits per acabar la Lliga i per a Joan Bayona ara tot anirà acompanyat de la paraula «comiat». Aquest diumenge, últim derbi gironí a Peralada, l'altre cap de setmana, el diumenge 8 de maig, darrer partit a casa i, finalment, el dia 15 de maig, a Rubí, últim partit com a futbolista. L'històric porter del Palamós, amb més de 300 partits defensant els colors del degà, explica com ha viscut els dies posteriors a l'anunci de la seva retirada que va fer, per sorpresa, diumenge passat al Nou Estadi després del partit contra l'Europa.

Algú ha intentat fer-lo canviar d'opinió en les últimes hores?
No (riu), és una decisió ferma i pensada des de fa temps. No sabia quan i com fer-la pública, però no hi ha volta enrere, això ho tinc molt clar.
Què va sentir diumenge mentre anunciava que havia decidit retirar-se?
Va ser un moment complicat perquè et vénen moltes coses al cap. A casa pensava que seria fàcil perquè portava quatre notes escrites, però ni vaig llegir la nota i em vaig deixar un piló de coses. Em va anar molt bé parlar amb el meu pare el mateix matí perquè em vaig desfogar i plorar molt amb ell. Això va fer que arribés a la tarda més tranquil i pogués aguantar millor les emocions.
Quan decideix plegar?
No ve d'aquesta temporada, ja fa anys que arrossego problemes a l'esquena. Ara pastilles, ara punxant-me... arriba un punt que t'ho has de plantejar. Per ganes continuaria jugant un, dos anys més, i fins que el cos aguanti, però, un ha de ser conscient i amb el cap fred deixar-ho jugant.
Qui ho sabia a banda de la familia?
Els amics més propers ho sabien i també durant la setmana li ho vaig dir a Joan Mármol, però, no gaires persones més.
Farà 37 anys, encara és jove. ordi Matamala té 40 anys i encara juga!
En Jordi és un exemple per mi i per a tots els futbolistes que cal seguir al 100%, tant de bo que jo hagués pogut arribar amb les mateixes condicions físiques que ell, però, cada cas és diferent i el meu ha anat així.
Diumenge va explicar que no volia arrossegar-te pels camps, però porta 34 titularitats consecutives. Vol dir que no haguès seguit a l'onze el curs que ve?
Mai se sap, però en la passada pretemporada pensava que tot aniria molt bé i vaig tenir un problema en el primer partit de Lliga escalfant a la Nova Creu Alta i em vaig perdre el primer partit. M'estimo més marxar així que d'una altra manera.
Una altra frase que va dir en el seu comiat va ser: «he fet realitat un somni». Per què el Palamós ha sigut el club de la seva vida?
Jo sóc de Sant Feliu de Guíxols i també vaig viure a Barcelona, en aquella època el Palamós jugava a Segona A i veia a l'equip al Telenotícies i em cridava l'atenció quan passava prop de l'estadi. Després, quan vaig fitxar pel juvenil, em vaig fixar l'objectiu d'arribar al primer equip. Ara me'l sento com a meu i quan em pregunten si del Barça o del Madrid, jo responc: "del Palamós".
Al llarg d'aquestes 14 temporades al degà, quins companys i tècnics l'han marcat més?
L'Eduardo Vílchez em va marcar molt com a company i després com a entrenador i amic. Jo he sigut molt mitòman i el meu ídol de petit era Zubizarreta. Recordo en un dels primers entrenaments al Palamós, quan l'Edu em va fer un gol de cap, llavors ell em va dir que el seu primer gol a Primera Divisió l'havia fet amb el cap i a Zubizarreta. Aleshores vaig pensar que si aquest li havia marcat a en Zubi havia de ser molt bo.
Per què es va decidir per la porteria?
No ho sé, des de ben petit m'agradava, potser perquè pots agafar la pilota amb la mà i els companys no, o per què, senzillament, era dolent com a jugador de camp.
Si diumenge passat va ser emocionant, encara ho serà més el diumenge 8 de maig quan digui adéu a l'afició. Com s'imagina aquell dia?
No vull imaginar-ho perquè crec que hem d'estar centrats en el partit del proper diumenge a Peralada. Allà hi hem de guanyar com sigui perquè no ens val cap altre resultat en la nostra lluita per la permanència. Després ja pensarem en el meu últim partit a casa.
El millor homenatge que li poden fer els companys és que Joan Bayona pengi els guants amb el Palamós a Tercera?
Sí, per descomptat, però no només s'ho mereix Joan Bayona sinó tot el Palamós. Sí que seria collonut marxar celebrant la salvació. L'important és que depenem de nosaltres i tot el que s'aconsegueix patint té millor gust.
Joan Mármol va traslladar al president que el club li hauria d'oferir el càrrec de preparador de porters. Ho acceptaria?
A mi, d'una manera o una altra, m'agradaria seguir lligat al Palamós, com a entrenador de porters o utiller (riu), però sí que m'agradaria seguir-hi vinculat. A més, com m'ha dit fa unes hores l'Elies Martí (exdefensa del Palamós) m'ha recomanat que no ho deixi de cop perquè sinó em podria tornar boig.
Des del moment del seu anunci, quin missatge, quina trucada o quines paraules l'han emocionat més?
M'han arribat molts missatges des que diumenge vaig anunciar la retirada, però, un dels que m'han fet més il·lusió és la d'un nano del juvenil del Palamós, l'Adrià Recasens, que m'ha emocionat molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema