É

s difícil deixar petjada en un club i fer-hi anys, però, Joan Bayona, ho ha aconseguit. En la centenària història del degà, hi figuraran per sempre més noms il·lustres de l'època recent com l'ex jugador Jordi Condom, l'expresident Emili Caballero o l'ex entrenador Waldo Ramos, i els més vells del lloc recordaran a jugadors extraordinaris d'èpoques molt més antigues fins anomenar al fundador del primer club de futbol de Catalunya, Gaspar Matas, l'any 1898. A partir del 15 de maig del 2016, quan acabi la Lliga 2015-16 a la Tercera Divisió, en els llibres d'història del degà hi figurarà un altre nom històric: Joan Bayona.

Per sorpresa de tots, i pocs minuts després de finalitzar el partit davant l'Europa (2-3), a la sala de premsa de l'estadi Palamós-Costa Brava s'hi esperava als dos tècnics més tres futbolistes del Palamós per valorar el resultat i copsar les opinions dels protagonistes. I va aparèixer Joan Bayona. De la derrota davant l'Europa ni rastre, de la delicada situació a la classificació tampoc, tot va passar a un segon pla perquè quan el capità parla, se l'escolta. Amb un paper a les mans i en una sala de premsa més atapeïda que de costum es va plantar davant el micròfon per anunciar la retirada. El porter, que aquest any farà 37 anys, va començar dient que «m'hauria agradat comunicar això amb una victòria de l'equip, però, no ha pogut ser». Bayona, sota l'atenta mirada dels aficionats de la Penya Sport i de la seva família, va anunciar que «el proper partit a casa serà el meu últim com a jugador del Palamós» i va afegir que «es tracta d'una decisió molt difícil, però, alhora pensada des de fa temps perquè crec que un ha de ser sincer amb un mateix i amb el club». Com a raons que expliquin el perquè del seu adéu dels terrenys de joc, Bayona, considera que «ja tinc una edat i tot i que sempre he dit que a mi del Palamós m'haurien de fer fora, crec que ha arribat el moment perquè m'estimo deixar-ho jugant i evitar sentir comentaris que m'estic arrossegant pels camps». Amb 14 temporades vestit de groc-i-blau, les 12 últimes de manera ininterrompuda i amb més de 300 partits sota el travesser de la porteria palamosina, Bayona, marxa del club de la seva vida «sentint-se un privilegiat per haver estat en aquest club, camp i amb aquesta afició. He fet realitat un somni».

Emocionat i amb llàgrimes als ulls, el discurs de Bayona es va fondre amb els aplaudiments de la Penya Sport i càntics de suport cap a un dels seus ídols. Abans d'aixecar-se de la cadira i d'abandonar l'estadi, Bayona, va voler tenir unes paraules d'agraïment a diferents persones amb qui ha coincidit al club palamosí al llarg de tots aquests anys,: «Estic agraït a tots els tècnics i companys que he tingut aquí, des de la meva arribada al juvenil ha sigut un honor per mi i només desitjo que em recordin com a un bon tio». A l'hora de mencionar l'agraïment a la Penya Sport, aquesta va arrencar amb aplaudiments i cançons dedicades a l'etern capità dels palamosins, a partir d'aquí fotografies i felicitacions a dojo amb una pancarta amb la cara de Bayona i la inscripció d'únic. El diumenge 8 de maig, en l'últim partit a casa de la temporada davant el Manlleu, els homenatges a un dels grans en la història del Palamós continuaran. A manca de tres jornades per posar el punt i final a la Lliga, el millor reconeixement serà que l'adéu del mite vagi acompanyat de la permanència a Tercera Divisió.