«És una qüestió més anímica que física; No, és un problema de confiança, d'ansietat». No es posen d'acord els experts per comprendre el moment actual del Barça, un equip que tremola quan fa tres setmanes tenia la Lliga a la butxaca i era favorit per arribar a les semifinals de la Lliga de Campions. La caiguda del Barça no ha estat progressiva, sinó sonada. A l'equip blaugrana tot és en gran, les victòries i les desfetes, per això de vegades més que analitzar els detalls d'una crisi des del punt de vista esportiu caldria que algun especialista psicoanalizés l'equip a la recerca de respostes.

Però aquestes no es troben. L'equip basat en la brutal potència de la seva tripleta de davanters ha fet figa en l'últim mes i a cinc partits per al final de la temporada ha perdut tot el coixí acumulat des de l'inici del campionat. I és que no fa tant, en la jornada 30, quan els blaugrana van empatar a Vila-real (2-2), un partit que dominaven 0-2 al descans, el seu avantatge arribava als nou punts al segon classificat, l'Atlètic de Madrid, i onze sobre el Reial Madrid.

Des de llavors, l'equip de Luis Enrique no ha sumat més. Ha perdut repetidament contra el Reial Madrid (1-2), Reial Societat (1-0) i València (1-2). A més, ha quedat fora de la Lliga de Campions després de perdre 2-0 al Calderón i no poder aguantar el 2-1 que portava de l'anada. Qualsevol altre equip estaria fora de la lluita pel campionat, però es dóna la circumstància que l'avantatge acumulat pel Barça li permet tenir una vida extra per emportar-se la Lliga, perquè encara depèn de si mateix, ja que té l'average favorable tant amb l'Atlètic de Madrid com amb el Reial Madrid.

Això sí, per a això els de Luis Enrique no poden fallar més i tenen un calendari propici, amb visites a Riazor, Villamarín i Granada; i dos partits a casa davant Sporting de Gijón i Espanyol. Luis Enrique no troba solucions a la depressió del seu equip. Tot i dominar el joc, el Barça no té punteria i els rivals, amb molt poc, com ho va demostrar el València, s'emporten la victòria. No fa tant que aquest tipus d'escenari era impensable i a la grada del Camp Nou ja es palpa la remor davant la possibilitat que el Barça no guanyi una Lliga que podria perdre per la seva incomprensible desconnexió.

Rebobinant en la memòria, als aficionats blaugrana de més edat els ve al cap aquella Lliga perduda el 1982 per l'equip entrenat per Udo Lattek, que a falta de sis jornades del final tenia cinc punts d'avantatge sobre la Reial Societat, en uns temps en què la victòria tenia dos punts com a premi. En cap cas és comparable aquella situació amb aquesta. Aquell equip es va enfonsar anímicament pel segrest de Quini i en els sis últims partits va sumar dos empats. Aquell Barça, liderat per Maradona i per Schuster, va perdre la Lliga i Lattek el seu càrrec. Els barcelonistes no tan grans es remunten a la temporada 2006-07, a aquella Lliga que va quedar batejada com la del «Tamudazo». El Barça de Rijkaard ho tenia tot per emportar-se el Campionat, però es va enredar al final. A la penúltima jornada, Raúl Tamudo, davanter de l'Espanyol, va anotar el gol de l'empat al Camp Nou, mentre Ruud van Nistelrooy igualava a la Romareda. El Madrid de Fabio Capello es va endur la Lliga per millor average, en finalitzar els dos equips empatats a punts.

Però hi ha una tercera ocasió en què el Barça va deixar escapar un campionat i d'això no fa tant. Va ser en la temporada 2013-14. L'equip estava entrenat pel Tata Martino i després d'una lluita amb l'Atlètic de Madrid els dos equips es van jugar el Campionat en l'última jornada i al Camp Nou. Els matalassers es van emportar el partit i el títol després d'empatar (1-1).

Inmersos en aquesta dinàmica, el Barça ha de refer-se en els últims cinc partits de lliga. Començant per demà a Riazor contra el Deportivo (20.00) i seguint dissabte a l'estadi davant l'Sporting.