72 perfumerías avenida 15 | 17 | 14 | 26

60 spar citylift girona 20 | 20 | 15 | 5

El darrer quart va sobrar. L'Spar Citylift Girona havia aconseguit que allò que era molt complicat, oblidar-se de les baixes per guanyar el Perfumería Avenida a la seva pista, semblés fàcil. En els tres primers quarts, l'Uni va fregar el cel amb un bàsquet intel·ligent en defensa i de molta qualitat en atac per treure de polleguera Miguel Ángel Ortega i els 3.500 espectadors que abarrotaven el pavelló de Salamanca. Protegits en un bona defensa zonal, amb Coulibaly convertint-se en una gegant dins la zona, i Givens anotant amb voracitat, l'Uni va anar sempre per davant en el marcador. Ortega insistia fent pressionar les locals a tota la pista, però el ritme del partit estava a les mans de Noemí Jordana i, amb Spanou recuperant els detalls de jugadora de gran classe que havia exhibit a principi de temporada, les gironines van marxar al descans guanyant per vuit punts (32-40) i es van arribar a posar quinze per davant a mitjans del tercer quart (38-53). El plantejament li havia sortir de «10» a Xavi Fernández i ningú semblava recordar-se que Ify Ibekwe estava lesionada, igual que Lina Pikciute o Anna Carbó, perquè a Girona molts començaven a tenir el cap en el que es podria tornar a viure diumenge a Fontajau.

Menys les jugadores, que sabien l'esforç que estaven fent per arribar a aquell nivell. I un esforç que van acabar pagant quan es van acabar les piles. El Perfumerías Avenida va collar encara més fort en defensa en el darrer quart i, en un deu minuts finals de molt mal record, l'Uni només va ser capaç d'anotar un bàsquet en joc. El va fer Spanou al principi i va acabar resultant una simple anècdota en el parcial de 17-2 que, amb Alana Beard justificant el seu ben pagat contracte de quatre mesos amb Salamanca, va servir a l'equip castellà per donar la volta al marcador: un triple de la nord-americana donava el primer avantatge del partit a les locals (59-57).

Quedaven cinc minuts per jugar i, encara que tot semblava enfonsar-se per a l'Uni, l'equip no va tirar la tovallola. L'equip de Xavi Fernández va aconseguir sumar des de la línia de tirs lliures amb Coulibaly i, a poc més de dos minut per al final, el partit no estava decidit. I llavors va aparèixer Sílvia Domínguez. La base no és una gran especialista tirant de tres, però sí una competidora d'alt nivell i va agafar el protagonisme per anotar dos triples consecutius contra la zona gironina per acabar decantant el partit. Un tercer triple, en aquest cas de Marginean, va exagerar el marcador final fins al 72-60

Al final del partit, Noemí Jordana ja deixava clar que «diumenge ho tornarem a intentar», però com ella mateixa reconeixia si repetint el bon plantejament d'ahir, amb una defensa en zona durant molts minuts, o amb algun canvi que pugui generar més dubtes a Ortega i les seves jugadores. I és que la zona va funcionar realment, tot i el que pugui semblar veient el tretze triples anotats pel Perfumerías, perquè durant molts minuts va mantenir incòmode l'equip local, va evitar problemes amb les faltes personals i va ajudar a mantenir el rebot. Al final, ja amb les exteriors de l'Uni sense forces per sortir a tapar els tirs, Sílvia Domínguez va anotar els dos triples consecutius, però, mirant enrere el plantejament havia funcionat fins que el desgast i l'empenta local, incentivada per la calenta afició salmantina, van acabar amb la resistència gironina.

Pensar el que hauria pogut passar amb dues jugadores més de rotació per a Xavi Fernández, una d'elles tan desequilibrant com Ify Ibekwe, és fer volar coloms. Ara només val pensar que diumenge hi ha partit a Fontajau (20.00) amb l'objectiu de forçar el desempat.