Ibekwe lesionada a pocs dies de començar la final. Comencem malament...

Jo diria que, lesió d'Ibekwe a banda, comencem molt bé. Estem classificats per a la final, i que per segon any seguit optem al títol de la Lliga Femenina és un gran èxit que quan passin els anys Girona encara valorarà més. Però és veritat que aquest ha sigut un any difícil per culpa de les lesions i ara li ha tocat a la Ify. Jo sóc sempre optimista i estic segur que les altres jugadores es deixaran la pell a la pista. En tenen moltes ganes, les mateixes jugadores estan il·lusionades i em diuen que guanyarem. Si Ibekwe no pot jugar, mala sort. I si de miracle aconseguim que ho pugui fer diumenge, aniré a Lourdes o on sigui...

L'equip està preparat per anar a Salamanca demà sense la seva peça més determinant?

La final no és demà. La final és a tres partits. Dimecres es fa una passa. Però després encara quedarà feina per fer. Nosaltres anirem a lluitar tots els partits. Som professionals i sabem quin ambient ens trobarem a Salamanca, però nosaltres també ens estem preparant per convertir Fontajau en una olla de pressió diumenge que ve. Volem un pavelló ple com l'any passat perquè el factor públic ajuda molt les jugadores. Aquí el que està clar és que el favorit és el Perfumerías Avenida, perquè té un pressupost m0lt més alt que el nostre, perquè aquesta temporada encara no han guanyat res... la pressió és seva.

És poc seriós que un entrenador pugui enfrontar-se a la final a l'equip que havia dirigit fins fa un parell de mesos?

D'entrada això està dins del reglament i s'ha de respectar. Però és veritat que, per a mi, caldria revisar aquesta normativa i que tot plegat fos més seriós. Ara, deixi'm posar-me irònic: jo crec que a Salamanca no els cal tenir director esportiu perquè sempre acaben agafant el que abans triem nosaltres, siguin jugadores que han destacat aquí o ara en el cas de Miguel Ángel Ortega.

Es van equivocar fitxant Ortega d'entrenador?

No, ja sabíem quin tipus d'entrenador era. Hem estat sempre dins del play-off i a l'Eurolliga hi vam fer un bon paper amb ell. El que passa que té un bàsquet molt peculiar que a vegades encaixa amb les jugadores, i altres cops, no. Vol un joc molt físic, i això amb una plantilla curta com la nostra i els viatges que havíem d'afrontar, acaba repercutint en les jugadores i en les lesions. Fixi's que aquesta temporada n'hem tingut més que mai, de lesions. Al final vam pensar que ens calia una altra cosa i per això es va fer el canvi per Xavi Fernández.

Les jugadores estan menys tensionades ara?

Sí, en Xavi va ser una aposta nostre, és un home de club, i ha aconseguit desestressar una plantilla estressada. Ara les jugadores tornen a tenir ganes de jugar, gaudeixen a la pista.

Intentaran convèncer Xavi Fernández, encara que ell ja ha dit que no vol seguir a la banqueta, perquè entreni l'Uni el curs vinent?

Com li deia abans és un valor del club i si ell vol continuar, té les portes obertes per fer-ho. Ell ens va dir que no volia seguir, però quan acabi la temporada ja tindrem temps per parlar-ne.

Aquesta temporada es va començar a esguerrar quan Gray va decidir marxar a Turquia?

Allò va ser un cop important però abans ja havíem vist com una aposta important per la base lituana Rebeka Abramovic no ens sortia bé per falta d'adaptació i, més tard, amb la decisió de tallar Paris, que no encaixava amb el joc d'Ortega tot i ser una pivot important a l'Eurolliga. Gray? Va ser una gran sorpresa, va ser una llàstima que marxés, però penso que es va equivocar perquè al final a Turquia tampoc hi ha acabat fent gaire res. Quan va tornar a Girona amb l'Agü Sport per jugar l'Eurolliga m'ho va admetre, que s'havia equivocat, que els diners no ho són tot. Nosaltres tenim un pressupost i d'aquí no ens en podem moure.

Passi el que passi demà, la crida a l'afició ha de ser que diumenge Fontajau ha d'estar ple?

És clar, passi el que passi dimecres no hi ha res perdut! Estic segur que l'afició respondrà, Girona ens dóna suport i té ganes de bàsquet i de celebrar un altre títol. El dia de Sant Jordi de l'any passat va ser molt maco i volem tornar a repetir aquell ambient, malgrat que ens hagin canviat l'horari (ara el partit es jugarà a les 8 del vespre) per motius de televisió. Serà un partit decisiu: si hem guanyat a Salamanca, per sentenciar el títol, i si hem perdut, per forçar el tercer partit.

Com ha respost l'afició aquesta temporada? Ha crescut la massa social de l'Uni gràcies al títol de la temporada anterior?

Estic content amb la resposta de la gent, però sempre vols que vingui encara més gent. A Girona costa, hi ho sabem. Espero que l'afició creixi cada any. Amb el projecte ADN gironí estem avançant molt, és un motiu perquè la gent que va a futbol o a hoquei vingui també a bàsquet. És una molt bona idea que està en fase de creixement i que s'ha d'acabar de coordinar bé. Al final oferim equips que estan lluitant pels seus campionats: nosaltres per la lliga, el Girona optant al play-off, l'hoquei aspirant a pujar a l'OK Lliga i el patinatge competint a alt nivell a Europa i al Mundial.

L'ideal seria arribar al miler d'abonats?

Ara estem entre els 700 i 800. A mi m'agradaria que l'any que ve fossim 1.500, que ve a ser l'entrada mitjana dels partits d'aquesta temporada. Si arribem a aquesta xifra tindríem una massa social important.