Cop molt dur per a l'Uni a les portes de la final. Ify Ibekwe té una lesió muscular al soli de la cama dreta i és baixa per enfrontar-se al Perfumerías Avenida en les sèries pel títol que comencen demà passat a Salamanca. La millor jugadora de la temporada passada, la peça més desequilibrant de l'Spar Citylift Girona i fitxatge exprés del club de Fontajau per a aquest play-off, està descartada per a la final després que una ressonància magnètica hagi confirmat que els dolors amb que va acabar el partit de diumenge passat contra el Conquero amagaven "una ruptura extensa de la regió proximal del muscle soli de la cama dreta". En altres paraules: Ify Ibewke es perd la final, com també ho farà Lina Pikctiute, lesionada greument al genoll en el mateix partit, i Anna Carbó, que continua de baixa pels seus problemes al menisc des de l'inici de la temporada. Així, Xavi Fernández compta amb només set professionals per enfrontar-se a un Perfumerías Avenida que té dos cincs titulars de primer nivell doblat (10 professionals de primer nivell) i que, ara sí, és una mica més favorit per guanyar la Lliga. L'equip que li va treure la Copa (Conquero) s'ha desmembrat per problemes econòmics i el que li va arrabassar la darrera lliga (Spar Citylift Girona) s'ha afeblit a cop d'encadenar lesions.
Xavi Fernández prepara el partit amb només set jugadores professionals, més l'ajuda de la jove de Roses Anna Jodar, i compta amb una base (Jordana), tres exteriors (Lucas, Givens i Knezevic) i tres interiors (Kuktiene, Spanou i Coulibaly). Segurament poques armes per plantar cara al Perfumerías, però, mirant el got mig ple, aquesta mateixa temporada l'Uni ha guanyat tres partits d'Eurolliga comptant amb només set jugadores i sense tenir Ify Ibekwe. El Praga de Marta Xargay i companyia va perdre a Fontajau contra un Uni que, canviant Italee Lucas per Lina Pikciute, era el mateix amb què comptarà Xavi Fernández per jugar aquesta final. O el mateix que va derrotar el Castors Braine d'Anne Wauters i l'Agu Spor de Chelsea Grau. I, projectant la vista un any enrere, Ify Ibekwe va signar els millors números en la final de l'any passat, però la jugadora més decisiva del primer partit, la victòria a Salamanca que acabaria decantant la sèrie, va ser Vita Kuktiene i els seus triples. A Salamanca, però, temien especialment una Ibekwe que, de fet, havia tornat d'Austràlia per jugar aquesta final amb la il·lusió de repetir títol. L'alera pivot ha tingut poc temps per demostrar-ho, però en els dos moments decisius des de la seva arribada -el partit a la pista del Mann Filter en què l'Uni va jugar sense Jordana i en el darrer quart del primer duel de semifinals amb el Conquero- ja va deixar clar que era encara millor jugadora que el curs passat. Ibekwe havia tornat d'Austràlia havent fet un pas endavant en el tir exterior, una qualitat que encara l'hauria fet molt més complicada de defensar per a les jugadores del Perfumerías Avenida.
Un munt d'entrebancs
Ify Ibekwe no jugarà la final i l'Uni haurà de tornar a fer un esforç molt gran per superar l'enèsim problema que ha tingut aquesta temporada. En forma de lesions: Carbó, Spanou, Jordana, Pikciute... o de sortides de jugadores com Rebeka Abramovic, Ahsley Paris o Chelsea Gray. Els maldecaps per als responsables esportius de l'Spar Citylift Girona van començar molt aviat. En la pretemporada. Una jove base eslovena fitxada per donar minuts de descans a Jordana, Rebeka Abramovic, no es va adaptar a les exigències del bàsquet professional ni als entrenaments de Miguel Ángel Ortega. Abramovic va demanar la baixa i, en el seu lloc, l'Uni va portar una nord-americana sense experiència professional: Tayler Mingo. La nova base va debutar en un amistós contra l'Ekaterinburg a Platja d'Aro que, per altra banda, va servir per donar el primer avís sobre el genoll d'Anna Carbó. L'alera catalana no el va jugar per culpa d'unes molèsties que, gairebé una temporada completa més tard i tot i haver passat pel quiròfan, encara no l'han deixat jugar ni un minut amb la samarreta de l'Uni en aquest curs. El següent maldecap va ser Ashley Paris. La nord-americana cobrava un salari molt alt, avalada pels deu rebots per partit que feia a Rússia, però a Girona ni va demostrar res ni es va entendre amb Ortega. El club va acabar perdent la paciència i va tallar. Setmanes més tard arribaria Coulibaly en el seu lloc. Les patacades més fortes, però, van arribar al novembre, quan la que havia estat la gran referent de l'equip fins aquell moment, Chelsea Gray, marxava a la lliga turca per reforçar un rival a l'Eurolliga, l'Agü Spor, que li pagava un salari que a Girona ningú ha somiat de cobrar mai.
La marxa de Gray va ser dura, però encara es va fer més gran quan, la mateixa setmana, Artemis Spanou es va trencar el dit jugant amb la selecció grega. L'Uni es va enfonsar i, durant setmanes, va navegar bastant a la deriva fins qui al gener, i amb Givens a l'equip, Ortega el va poder fer reaccionar canviant l'estil de joc.
L'aposta de l'ara tècnic del Perfumerías Avenida per la pressió a tota la pista va servir per guanyar alguns partits a l'Eurolliga, però va implicar deixar l'equip molt desgastat físicament i, sobretot, en l'aspecte mental. La saturació del vestidor i la poca fiabilitat demostrada a la Copa van acabar provocant la destitució de Miguel Ángel Ortega. El seu substitut, Xavi Fernández, tampoc s'ha deslliurat dels problemes amb lesions. L'Uni es va guanyar el bitllet per a la Copa a la pista del Mann Filter jugant sense Noemí Jordana, per culpa d'una lesió muscular, i ara haurà de jugar la final colpejat per les lesions de Lina Pikciute i Ify Ibekwe, just la setmana abans.
