Chrissy Givens té un caràcter alegre. És fàcil veure-la somriure després dels entrenaments fent bromes amb les seves companyes de vestidor. Però, de fet, els espectadors que han anat els últims partits a Fontajau ja han comprovat que l´alegria li ve d´herència veient a la seva mare ballar a la grada en els temps morts. Givens envermelleix una mica en recordar els balls de la mare, però amb aquell punt d´orgull diu que «sí, sí és la meva mare... Els meus pares han passat uns dies aquí per veure´m, conèixer la ciutat... Els ha encantat, van arribar al voltant del vint de març però ara marxen i és llàstima perquè no podran ser aquí per veure la final».

I és a què als trenta anys, i amb una notable experiència en el bàsquet europeu, les sèries pel títol contra Perfumerías Avenida li fan una especial il·lusió. Jordana, Kuktiene, Carbó i la gent del club li han explicat l´ambient de l´any passat, quan l´Spar Citylift Girona va guanyar el títol en un Fontajau com ella encara no ha conegut mai: absolutament ple. «He vist fotos i alguns vídeos de la final de l´any passat amb tota aquella gent, se´m posa la pell de gallina en veure-ho», explica Givens que, d´ençà que va arribar al gener per intentar tapar el buit de Chelsea Gray, i que, molt integrada en el grup des del primer dia, ara espera ansiosa l´inici de la final contra Perfumerías Avenida. «Vaig guanyar la Lliga a Romania, però aquest cop és diferent. De fet cada final és diferent, són partits molts especials. Diferents. Un partit de play-off no té res a veure amb un de Lliga, és més especial, i un de les finals encara és més especial que els del play-off».

En el moment de la seva arribada a Girona, després d´haver començat la temporada al Botas de la lliga turca, Chrissy Givens es va convertir en la jugadora per la qual havia de passar el canvi d´estil amb què Miguel Ángel Ortega va provar de capgirar la dinàmica negativa en què havia entrat el grup arran de la marxa de Gray i la lesió de Spanou. Notable defensora i excel·lent finalitzadora de contraatacs i transicions ràpides, Givens es feia un fart de fer punts aprofitant la seva voracitat per recuperar pilotes i encara la cistella contraria amb molta verticalitat. Alguns dels partits més reeixits d´aquella etapa de l´Uni, a la pista del Campus Promete o en duels d´Eurolliga, van arribar amb Givens destacant molt, però, ara, amb el canvi d´estil proposat per Xavi Fernández, la nord-americana segueix sent una peça clau i nega que l´equip estigui defensant menys.

«Els dos entrenadors donen molta importància a la defensa. És important defensar bé per poder anotar i guanyar partits, però simplement ara no pressionem a dalt tota l´estona i només ho fem en determinats moments», explica Givens que, més enllà d´estils defensius o de la manera de treballar els atacs posicionals, creu que la principal diferència entre les etapes d´Ortega i de Xavi Fernández és que ara «les jugadores estan estem més relaxades, riem molt més sovint i això és important». Entrenadors a banda, Givens admet que és diferent jugar només la Lliga o combinar Lliga i Eurolliga.

Precisament, Girona ha permès a Chrissy Givens debutar a l'Eurolliga. I l'aler admet que ha gaudit amb partits com els de les victòries contra el Castors o el Praga i com, «anant amb autocar cap a França a jugar l'últim parlàvem amb les jugadores que havíem de guanyar i seguir endavant encara que estiguéssim cansades», però tot i els bons ulls amb què ha vist la màxima competició no ho veu com una clau per decidir on jugarà l'any vinent. «Jugar l'Eurolliga està molt bé, però no és el més important per a mi. Jo valoro més el fet d´estar còmode en un lloc on pugui gaudir jugant a bàsquet», assegurava Givens que, somriu afirmant al preguntar-li si a Girona si ha sentit prou còmode. Sap que, però, és complicat saber cap a on la portarà el bàsquet la temporada vinent. Això sí aquest estiu tornarà a jugar amb la selecció de Macedònia, que la va fitxar per «ajudar-les a millorar perquè tenen un equip molt jove i poc físic».