El destí va voler que el primer partit del Barcelona després de la mort de l'holandès Johan Cruyff coincidís amb un clàssic al Camp Nou, que es va engalanar per acomiadar per la porta gran el profeta que, a través del seu amor per la pilota, va convertir el club blaugrana en un equip guanyador.

La pilota va ser, sens dubte, el millor homenatge a Cruyff, però l'entitat presidida per Josep Maria Bartomeu va preparar múltiples actes per recordar la figura del seu exjugador i exentrenador mort el passat 24 de març, víctima d'un càncer de pulmó. No hi va faltar un mosaic de 90.000 cartolines amb un immens "Gràcies, Johan" i una samarreta blaugrana amb el dorsal 14 que va ocupar un dels laterals de l'estadi. Un lema que no només van lluir els jugadors de l'equip blaugrana al pit de la samarreta en lloc de l'escut de campions del món, sinó també un grup de 22 nens que, abans del xiulet inicial, varen acompanyat els jugadors fins al mig del terreny de joc del Camp Nou, moments abans del minut de silenci.

Però abans que saltessin els jugadors es va veure el gran moment de la nit. Als marcadors del Camp Nou es va emetre un emotiu vídeo commemoratiu en què molts dels jugadors que van militar al "Dream Team" repassaven algunes de les frases més cèlebres de qui va ser el seu entrenador. Pep Guardiola, Txiki Begiristain, Andoni Zubizarreta, Ronald Koeman, Michael Laudrup, Miquel Ángel Nadal, entre molts d'altres, van honrar la memòria de Cruyff, mentre molts dels aficionats del Camp Nou s'emocionaven en recordar imatges com la final de la Copa d'Europa del 1992. Un vídeo que va merèixer una llarga ovació de l'afició blaugrana, que va corejar repetidament el nom de Johan. A la gespa, a més, es van col·locar dues lones amb les samarretes del Barcelona i de l'Ajax. La blaugrana amb el 9, dorsal que Cruyff va lluir de blaugrana, i una altra amb el 14 de l'equip d'Amsterdam.

Mentrestant, a la llotja d'autoritats, els vuit presidents vius del Barcelona presenciaven l'homenatge, una imatge insòlita que només va aconseguir el pare del Barcelona contemporani. Joan Laporta, Joan Gaspart, Raimon Carrasco, Agustí Montal, Josep Lluís Núñez, Enric Reyna i Sandro Rosell es van situar, per aquest ordre, en la segona fila de la llotja. A la primera, el màxim mandatari del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu homònim blanc, Florentino Pérez, van estar separats pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Vuit presidents que, per un dia, van oblidar les seves eternes diferències, especialment les viscudes entre Joan Laporta, amic de Johan i adherit a la causa cruyffista, i Josep Lluís Nuñez, que el 1988 va posar a l'holandès al capdavant de la banqueta blaugrana. El mateix protagonista que vuit anys després el va cessar, provocant una fractura que encara segueix viva en el barcelonisme. Nuñez es va seure prop de Rosell, el president que pocs dies després de guanyar les eleccions va retirar Cruyff de la presidència d'honor que Laporta li havia atorgat poques setmanes abans de deixar la presidència. Dues maneres diametralment diferents de veure el Barcelona unides per Cruyff, el profeta que va canviar la mentalitat futbolística d'un club. Ahir el Barcelona va organitzar un homenatge a l'altura de la llegenda. Com diria Johan: "Gallina de piel".