Johan i deu més

02.04.2016 | 06:30
Johan i deu més

«Jugar a futbol és molt senzill però jugar a futbol senzill és molt difícil». El penúltim tribut a un geni ens deixarà un derbi on el resultat no canviarà res però l'homenatge pòstum bé es mereix que sigui contra qui més li hagués agradat jugar. Johan Cruyff defensava que a futbol el més important era estar en el moment i lloc adequats. Doncs dit i fet. Avui serà present en els milers d'ànimes que cridaran el seu nom, en els gols dedicats, en el minut de silenci, en el mosaic previ, en les imatges de les seves millors jugades... i com no pot ser d'una altra manera, en el record de qui va marcar per sempre una manera d'entendre el joc exterior i el joc interior d'aquest esport.
Molts reiteren el romanticisme del seu joc però crec que era el més pràctic de tots. Arribava a la victòria pel camí més curt: marcant un gol més que el contrari. I així, va marcar una idea i un estil que ha esdevingut l'època més profitosa del FC Barcelona. Aquesta mentalitat és la que imposarà avui l'equip blaugrana davant un equip convidat a un memorial que des del respecte vol esborrar la dedicatòria.
Un cop li vaig agrair tot el que havia fet per mi. Ell, sorprès, em va dir que tot just m'acabava de conèixer i encara no li havia donat temps a fer res. Quan li vaig explicar que gran part del que sóc esportivament li dec a la seva influència en el joc, en el sistema d'entrenament i d'entendre el seu model de lideratge, em va respondre contundent. «Tot això no ho feia per tu, ho feia per mi». La meva reflexió a aquelles paraules tenen una conclusió, i és que no he trobat ningú més generós. Perquè som tants els anònims que ens hem aprofitat del seu llegat que en tots i cadascun dels partits de futbol que dirigim sempre podem extreure trets que ens recorden a qui ha estat el més gran.
Del rondo de Laureano Ruiz al joc de posició de Johan, del futbol total que combinava disciplina d'un bloc i foment de la creativitat de Rinus Michels als triangles ofensius i de possessió de Cruyff, de la recerca de l'home lliure de Guardiola al joc de cara de José Mari Bakero com a punta de rombe del Dream Team i del recolzament en els centrals per superar línies de pressió de Piqué i Mascherano a la creació d'espais de Ronald Koeman en les seves conduccions. Passat, present i futur sempre tenen el mateix denominador comú. Un model de joc, d'estil i de viure. Descarat, provocador, insultant, pedant, sobervi, altiu,... però eternament genial.
Avui com sempre jugaran ell i deu més perquè en cada canvi el veuré cridant a l'entrenador qui ha de sortir. A cada falta sabré qui té la pilota a la mà per llançar-la, a cada confusió ja sé qui en traurà profit. A cada dribbling assaborirem qui queda en peu. A cada gol tornaré a gaudir del plaer de veure'l passant o finalitzant i, a la victòria coneixerem qui és el seu millor aliat.
Si a «futbol s'hi juga amb el cervell» com ens deia el mestre, avui es juga amb la memòria del cervell. Una capacitat que molts s'obstinen a mantenir que al futbol no existeix.
Gràcies de nou, Johan.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema