Un nou plantejament magistral de Simeone va empènyer l'Atlètic de Madrid a la conquesta del Santiago Bernabéu, confirmant una tendència de domini des de la seva arribada, per deixar al seu equip com a única alternativa al Barça gràcies al gol de Griezmann (0-1) , que va destapar les carències d'un projecte, el del Reial Madrid, que fa aigües, reduït a la Lliga de Campions. Tot plegat va generar un gran incendi en el madridisme, que va cridar contra Florentino, agreujat per unes polèmiques declaracions de Cristiano Ronaldo al final del partit -"si tots estiguessin al meu nivell seríem líders"?-, que després va intentar matisar sense gaire fortuna a través dels diaris As i Marca al·legant que es referia al "to físic" i que "no em crec superior a cap company".

El Bernabéu va assistir a un altre recital matalasser que va provocar el fracàs definitiu del Reial Madrid a la Lliga, encara amb tres mesos molt durs per davant de competició. Els blancs ja només poden tenir la ment posada en el miracle de l'onzena Copa d'Europa. Avui es poden quedar a dotze punts del líder, el Barça.

El Reial Madrid mai va trobar la manera de fer mal. Les mitges puntes no apareixien. Isco desgastat en tasques defensives; James sense frescor, perdent cada duel individual al cos a cos.

Va intentar Zidane desequilibrar amb una sortida en tromba com sol fer al Santiago Bernabéu. Abans del primer minut arribava un intent de Cristiano Ronaldo. Era un miratge. Fins passada la mitja hora no va arribar el primer xut a la porta d'Oblak i va ser a pilota aturada, amb el portuguès rebentant la pilota però el seu llançament centrat va anar als punys d'Oblak. Zidane canviava aviat de banda Cristiano, amb James com a primera prova. El seu equip no carburava. Se li demanava a l'entrenador que inventés alguna cosa i ho va fer al descans. Benzema no estava al màxim, tot just recuperat de les molèsties al maluc. Allà va saltar la sorpresa, i és que Zidane va decidir que entrés Borja Mayoral i no Jesé.

El partit tancat començava a obrir-se per l'ímpetu local. Va ser aleshores quan l'Atlètic va donar el cop. Un error en la sortida de pilota va provocar el robatori, l'assistència de Filipe i la rematada a baix de Griezmann per trencar la seva sequera de cinc partits sense marcar. Cop d'autoritat dels matalassers, que assaltaven el Bernabéu i deixaven un ambient enrarit amb 30 minuts per endavant.

Els nervis s'apoderaven del coliseu blanc, amb la paciència esgotada i records de la inferioritat davant el Barcelona, en l'altre duel gran del curs. Va ser aleshores quan van tornar els crits contra Florentino Pérez, demanant-ne la dimissió. Més tard Saúl perdonava la sentència, en un mà a mà contra Keylor.

Al Reial Madrid només li quedava l'orgull. El va representar Mayoral, que no va parar d'intentar-ho. Als 68 minuts va tenir la seva segona ocasió clara, rematant sol una centrada des del costat dret, de nou a les mans d'Oblak, que també volava per treure'n una altra d'aquest mateix jugador. El partit moria amb l'Atlètic defensant-se, patint una mica davant una nova rematada de Cristiano i un xut creuat de Danilo.

L'Atlètic es queda com l'única alternativa al Barça en la lluita pel títol. El Madrid, mentretant, té per davant tres mesos complicats només pendent d'Europa. Ronaldo, als vestidors, va tirar més llenya al foc amb les seves declaracions, tot i els seus intents per matisar-les després a través dels dos diaris esportius de Madrid. A aquelles hores l'embolic ja estava servit.