Necessitada de credibilitat, la FIFA s'enfronta avui a una completa reestructuració amb la qual pretén allunyar l'estigma de la corrupció, que desembocarà en l'elecció d'un nou president, el novè de la seva història, i posarà fi a gairebé dues dècades de regnat de Joseph Blatter. Per tallar la major crisi des de la seva fundació fa 112 anys, la FIFA es reinventa i obliga el final del «blatterisme», la personalista forma de governar la institució que va tenir el dirigent suís. Afable en la distància curta i bon polític, Blatter va convertir la FIFA en una multinacional, potser la més rendible, que li va atorgar consideració gairebé de cap d'Estat arreu.

Salman bin Ebrahim Al Khalifa i Gianni Infantino, un xeic de Bahrain i un advocat suís, són els dos grans favorits per succeir Blatter al capdavant de l'organisme, en les eleccions que se celebraran durant el congrés, a Zuric, i on el vot africà pot decidir tant com les «traïcions» d'última hora. Per primera vegada, cinc candidats opten a la presidència en unes eleccions: Al Khalifa -president de la Confederació asiàtica-, Infantino -secretari general de la UEFA-, el príncep jordà Ali bin Al Hussein, el francès Jerome Champagne i el sud-africà Tòquio Sexwale.

El tron ??que deixa lliure després de 17 anys Joseph Blatter, forçat per la seva inhabilitació -finalment, també rebaixada de vuit a sis anys- i una investigació per corrupció que ha portat davant els tribunals nord-americans i suïssos a 16 alts càrrecs i dirigents de la FIFA, ha obert unes expectatives de canvi que han atret membres de la reialesa àrab (al Khalifa i Al Hussein), un exsecretari adjunt de la FIFA (Champagne), el dofí de Platini a la UEFA (Infantino) -que va entrar a la carrera després de la inhabilitació del francès-, i un milionari empresari sud-africà amb un rellevant passat en la lluita contra la segregació racial (Sexwale).

El xeic àrab Salman Bin Ebrahim Al Khalifa, membre de la família reial de Bahrain i president de l'AFC, arriba a les hores finals com el principal favorit, però el mateix sistema electoral possibilita les sorpreses. Per segona vegada en nou mesos, els 209 membres de la FIFA estan cridats a les urnes en una elecció en la qual cada federació té un vot i aquest és secret; dos aspectes decisius.

En primer lloc, perquè el vot d'Europa i Sud-amèrica no suma més que el 30 per cent del futbol mundial. Fins ara, els gegants del futbol -que acumulen tots els títols mundials- havien copat la presidència (7 europeus i el brasiler Joao Havelange en més d'un segle), però ara la situació és més complexa. UEFA i Conmebol no compten més que amb 63 vots (53 + 10) del total de 209, de manera que el candidat favorit de tots dos, Gianni Infantino, està obligat a demanar més suports. A més, en ser un sufragi secret està exposat al «factor humà», a canvis d'opinió d'última hora. Malgrat que cada Confederació ha «recomanat» amb més o menys èmfasi el vot en bloc per a un candidat, això no obliga cada president de federació.