Ala primera part l'Arsenal sap com jugar-li al Barça, amb un sistema 1-4-2-3-1 però avançant línies per poder pressionar a camp contrari deixava en moltes ocasions situacions de tres contra tres al darrera. El primer quart és pels anglesos que tot i no disposar d'oportunitats clares recuperaven algunes pilotes i podien buscar passades buscant la velocitat dels seus davanters. Els locals tenien una bona lectura el partit ja que quan no podien pressionar replegaven a camp propi realitzant moltes ajudes defensives amb superioritats sobretot quan rebien l'esfèrica Messi i Neymar. El Barça començava a controlar l'encontre a mesura que augmentava el percentatge de possessió, sense arriscar en la passada anava baixant el ritme imposat pels d'Arsène Wenger a l'inici.

A la segona part el partit va ser una altra història, els blaugrana van començar més forts, van ser molt profunds a mesura que començaven a aparèixer els tres davanters, de totes formes el partit s'anava obrint i en algunes fases era una anada i vinguda que tan podia beneficiar com perjudicar a qualsevol dels dos equips. Arribava la diferència en una gran jugada on connecten els tres matadors, Suárez-Neymar-Messi, el risc que existia en un partit obert es decantava cap al costat dels millors.

Aquest Barça ho té tot, quan l'equip juga concentrat, no comet errades defensives, està a un nivell tècnic molt alt i té la capacitat de jugar de manera brillant tan a l'atac posicional com en el contraatac, si està en forma és molt difícil aturar-lo. Queda el partit de tornada, el risc al Camp Nou és que l'equip surti sense la tensió i concentració necessàries i els anglesos disposin d'accions d'atac amb espais, els seus davanters són molt ràpids, el més normal però és que Luis Enrique s'encarregui de fer sortir l'equip endollat i el Barça passi l'eliminatòria.