Xavi Marina no hi ha res que l´aturi. Res. Ha voltat per mig planeta, lluitant amb tota mena de climatologies adverses i sempre se n´ha sortit. Més o menys ben parat, però en tots i cadascun dels seus periples hi ha tornat amb la butxaca més plena de positivisme que no pas de mals records. El calaix de les experiències els pot tornar a omplir amb l´última aventura que ha viscut, l´enèsima del seu ja extens currículum. El blanenc, aquesta vegada, ha demostrat que està fet d´una altra pasta al desert de Liwa, als Emirats Àrabs. Ha complert els 100 quilòmetres del recorregut amb 24 hores i 13 minuts, el sisè millor temps de la setantena de participants que ha reunit un certamen que tot just ha viscut enguany la seva segona edició.

«Ha estat una cursa molt maca, sense parar. I l´experiència, boníssima», explica un Xavi Marina que va optar pel recorregut més curt tot i que «en un principi volia fer el de 200 quilòmetres, tot i que als primers quatre o cinc minuts vaig veure que era impossible». Finalment, poc més d´un dia seguit corrent, amb una sisena posició final i més d´un ensurt al mig del trajecte. «Anava amb un col·lega que va caure al terra, amb convulsions. Vaig haver de fer una tenda de campanya i passar-me una hora amb ell. Al control vaig demanar que se´l curés. Allà jo també em vaig marejar una mica i vaig necessitar descansar una estona. Però em vaig aclimatar força bé i els últims 45 quilòmetres els vaig cobrir corrent, saltant i més que content», recorda. Va superar una calor «brutal», temperatures que s´enfilaven «fins als 38 o 40 graus» i dunes que «arribaven als 200 metres». Res de tot això, però, va poder amb ell.

No n´ha quedat gens tip i ben aviat tornarà a fer la maleta. En tres setmanes marxa cap a Sri Lanka per competir en una cursa per etapes d´uns 200.000 quilòmetres. Humitat i clima selvàtic per canviar de terç, abans de viatjar al maig a Romania amb la intenció de fer una altra cursa, aquest cop d´alta muntanya.