En els dos últims anys la decepció de l'Uni a la Copa sempre acaba desembocant en un partit per oblidar. La temporada passada, l'equip de Ramon Jordana va tornar afectat de Torrejón de Ardoz (derrota contra el Conquero en semifinals) i el següent cap de setmana l'equip va perdre a Rivas. Jordana, el més afectat del vestidor per la decepció de la Copa, va dimitir l'endemà. Un any més tard, el tècnic de l'Spar Citylift Girona, Miguel Ángel Ortega, no té cap intenció de facilitar la feina a la directiva i plegar però, entre la decepció de la Copa i el desgast d'anar dimecres a Bourges a tancar la participació en l'Eurolliga, ahir l'Spar Citylift va fer un partit deplorable contra el Bembibre. La derrota per 10 punts (62-72) encara mig amaga les carències d'un gironí cansat, desorientat, que no sabia què volia jugar i en el que les jugadores intentaven fer cadascuna la guerra pel seu compte. El joc interior del Bembibre, amb McKinney empetitint tothom que se li va acostar, els triples de Vukoje i Vega Gimeno i la clara superioritat d'Anna Gómez sobre Noemí Jordana en el duel a la direcció de joc, són algunes de les explicacions de la dolorosa derrota gironina. El resum, però, seria que l'Uni en cap moment va arribar a competir ahir. Simplement no hi era.

Una desfeta que deixa l'Spar Citylift Girona en el quart lloc de la classificació, superat pel puixant Mann Filter, i amb només una victòria de marge sobre el Cadí. Mala peça al teler per a un club que vol tornar a jugar l'Eurolliga l'any vinent i en el que el divorci entre tècnic i directiva és cada cop més evident. La junta no es va atrevir a fer el pas de destituir Ortega l'endemà de la derrota en el derbi contra el Cadí, i després el tècnic va agafar aire amb les victòries contra Castors a l'Eurolliga i a la pista del Campus Promete, però ara, a set jornades per acabar el campionat, tornen a aparèixer els dubtes si es va fins al final amb el tècnic de l'Hospitalet, i amb el seu innegociable estil de joc basat en la defensa, o s'aposta per algun jove entrenador de les comarques gironines que, sense experiència a l'elit, intenti canviar l'actual dinàmica. La setmana vinent no hi ha Lliga i l'equip té festa fins dilluns vinent. Hi ha marge per prendre la decisió amb calma.

L'estat físic d'Anna Gómez i el de Noemí Jordana és com un ou i una castanya. Absolutament diferents. La doble participació a Lliga i Eurolliga ha passat una cara factura a tot l'Uni -ahir Spanou i Pikciute van ser baixa per petites lesions al turmell i a l'esquena-, però especialment a la veterana base de Torelló. Conscient de l'estat físic de la seva base i del seu equip, Ortega va començar el partit renunciant a pressionar tota la pista. I, a dia d'avui, aquest equip no sap fer res més amb un mínim de criteri. El joc en atac estàtic és inexistent, i l'única jugadora capaç de trencar defenses per talent (Italee Lucas) no agrada al tècnic.

Sense Pikciute, el joc interior quedava en mans de Coulibaly, una altra de les que no agraden a Ortega. Tot i agafar 14 rebots, la pivot de Mali mai va poder amb la poderosa nord-americana que el Bembibre va fitxar fa tres setmanes: Shanece McKinney. La corpulent interior va anotar vuit punts fàcils en el segon quart quan el Bembibre va trencar el partit, tots amb bàsquets fàcils sota cistella davant la gairebé inexistent defensiva, i superant aviat els deu punts d'avantatge el Bembibre ja no va patir mai per la victòria. Mentre unes jugaven amb criteri, aconseguint triples alliberats per Gimeno i Vukoje, les altres corrien sense rumb intentant evitar una derrota que era absolutament inevitable.