Diumenge passat, Pau Bartoló va ser un dels protagonistes de la Trail Rocacorba: Fent parella amb Núria Picas es va imposar en la marató per parelles mixtes de 38 quilòmetres que era la principal novetat de la prova amb seu a Canet d'Adri. Una cursa que li va servir per preparar, d'aquí a pocs dies, un repte fins ara inèdit: córrer de manera individual i autosuficient 146 quilòmetres pels inhòspits paratges glaçats de Lapònia. La màgica dansa de llum que projecta l´aurora boreal guiarà el camí del corredor en una aventura èpica al cercle polar àrtic. La mística il·luminació celestial que engreixa la mitologia lapona serà un dels pocs aliats que tindrà el corredor d´Avià (Berguedà) per afrontar aquesta aventura.

Entre els dies 17 i 19 de febrer, Bartoló buscarà escriure el seu nom en un full totalment buit. Mai abans ningú ha realitzat tal gesta. En un hàbitat totalment desconegut, les dificultats seran enormes, però de la mà de l´estela de les partícules de l´aurora, el corredor de muntanya berguedà s´alçarà per superar els obstacles i convertir-se en un heroi.

Així va néixer el repte noruec

Pocs dies abans d'abandonar el càlid hivern català i embarcar-se en la gèlida aventura escandinava, Pau Bartoló està il·lusionat: «estic molt motivat, és una activitat diferent per a mi. Fa un parell d'anys que estic centrat en la competició i això és aire fresc». La idea d'anar a córrer en un territori desconegut, a través d'una naturalesa salvatge, no va ser iniciativa seva.

L'inventor i cervell de l'operació va ser Óscar Lugar, director de la companyia d'assegurances SegurArtic, un dels col·laboradors del corredor d'Avià. En el moment que li va fer la proposta, Bartoló no ho va dubtar. Visitar un lloc idíl·lic on no ha estat mai i, a més, fer-ho corrent, la seva passió, era una oportunitat única que no podia deixar escapar.

Un poderós enemic: el fred

La regió de Finnmark té unes característiques geogràfiques que no presenten complicacions quant a desnivell. És un dels llocs més salvatges i solitaris d'Escandinàvia, però no hi ha grans pendents. Bartoló, reputat corredor de curses d'ultra distància, està acostumat a sumar i restar tants per cents. Aquest, doncs, no serà un inconvenient.

El principal problema amb el qual es trobarà serà el clima, menys de 40 graus sota zero: «el que em fa més por és el fred, la temperatura que em trobaré. Per la distància hauria de ser capaç de fer-ho, però les condicions meteorològiques, el fred, el vent, la neu... és l'únic que em pot fer no aconseguir-ho».

Per aclimatar el seu cos a l'esforç extrem sota zero, ha intentat igualar les condicions, però la manca de fred d'aquest hivern li ho ha posat complicat: «estava esperant per poder fer entrenaments amb temperatures baixes, amb poca roba, sobre la neu. Però està fent aquest hivern que m'ho ha posat molt difícil. Això fa que la magnitud del repte sigui més gran, aniré allà amb una preparació molt justa pel que fa a aquest handicap del temps».

Tres etapes de 50 quilòmetres

El repte de Pau Bartoló es dividirà en tres etapes. A la Lapònia noruega només hi ha unes cinc hores de llum solar al dia: «en principi correré al matí, durant les hores de llum. Cap al migdia ja hauria d'acabar. Algun dia tenim previst partir-ho i intentar fer-ne una part al matí i una part quan ja sigui fosc, sobretot si hi ha previsió d'aurores boreals». En aquestes tres etapes, el seu càlcul és circular a uns 10 km/h, d'aquesta manera, amb 50 km cada dia, la travessa estarà realitzada. En un principi, la neu que trobarà el corredor d'Avià serà xafada, no serà neu verge. Aquesta condició, en certa mesura, li facilitarà la feina: «en principi la neu ha de ser bastant dura. Són llocs on passen trineus o motos de neu. Si no acaba de nevar, no hauré d'obrir traça».

Gaudir d´una experiència única

Pau Bartoló afirma que no té cap pressió per finalitzar els 146 km que separen la regió noruega de Finnmark de la frontera amb Finlàndia. Les cames i la ment no seran aquest cop els únics elements sobre la taula: «si no ho acabo no serà un fracàs. Sóc molt conscient que depèn molt de les condicions que trobi. És com fer una expedició a un 8.000. Les ganes hi són, els mitjans hi són, però sempre estàs supeditat a les condicions».

L'experiència, però, no es limitarà a l'exercici físic. Ni la velocitat, ni el temps, ni la posició li fan perdre aquesta vegada el son. No és una cursa competitiva, és un aprenentatge vital, una vivència única que ningú més podrà explicar.

Pau Bartoló dormirà en cabanes típiques de caçadors, conviurà amb els pocs habitants autòctons de la zona i buscarà empapar-se d'una cultura desconeguda: «no aniré amb l'objectiu fix d'acabar-ho en un temps ràpid, per a això hi ha les curses. Ens hem marcat l'objectiu de fer l'activitat, de conviure amb la gent d'allà, de veure els paisatges, viure l'experiència de la cultura i de l'entorn».

L´equip que l´acompanyarà

Al seu costat hi haurà un conjunt de professionals que l'ajudaran en tot el possible. Quatre persones viatjaran amb el protagonista per intentar fer-li més còmode el trajecte. Biel Ràfols, el seu home de confiança, Òscar Lugar, el cervell de l´operació, Terje Erlid, un metge, i Borja Olalla, càmera i fotògraf, seran els pilars en els quals es fonamentarà el repte de Bartoló.

Els moments més màgics de l'aventura seran filmats i, si tot acaba sortint com està previst, s'editarà un reportatge audiovisual que immortalitzarà la gesta del berguedà.

Pau Bartoló serà pioner en l'intent de creuar la Lapònia noruega corrent. La companyia de les mítiques aurores boreals en el moment en què es pongui el sol li recordarà que la grandesa de la seva travessa és llegendària. Si les condicions li ho permeten i arriba triomfant a la fi, el d'Avià haurà completat un dels desafiaments humans més extrems de la història dels esports d'aventura.

ENTREVISTA

«La competició segueix sent el meu motor vital, no n'estic cansat»

Tot i afrontar una aventura inèdita al gèlid cercle polar àrtic, Pau Bartoló no perd de vista la competició. Les curses d´ultradistància de la temporada 2016 segueixen presents en el seu calendari de prioritats

Aquest repte és una mostra que està cansat de la competició, de les curses, i busca noves motivacions?

No, no estic cansat de les ultres. Em segueixo considerant molt competitiu i amb ganes de fer-ne. Sí que potser vull reorientar una mica la meva temporada cap a curses més tècniques i una mica més curtes, que no pas curses molt atlètiques i molt més llar-gues. Tinc ganes de fer un gir esportiu, però de la competició realment no n'estic gens cansat, de fet la competició segueix sent el meu motor vital.

Pensa que el repte afectarà d´alguna manera la seva temporada d´ultres?

Faré la temporada d'ultres amb normalitat. Els meus objectius principals no vénen fins al mes d´abril o maig. Tornaré de Lapònia i tindré tot el març per centrar-me en l'entrenament de cara a la competició.

Considera que l´experiència que viurà a Noruega li pot servir per ser més fort a les curses, en la seva faceta d´entrenador o en la vida?

Sí. El repte em pot servir per a la meva carrera, ja que tinc pensat córrer alguna cursa per etapes, que no n'he fet mai cap, i el repte no deixa de ser una cursa de tres dies amb una distància considerable, que em pot ensenyar com respon el meu cos. Pel que fa a la vida, jo sempre ho dic: té molt paral·lelisme una cursa ultra amb la vida mateixa. És intentar sortir amb l'objectiu final d'arribar, de passar-ho el millor possible dintre el transcurs de la cursa. Té un paral·lelisme amb la vida. Les emocions que es viuen són molt bàsiques: alimentació i subsistència. Tornes una mica a les sensacions més primàries, que a la vida a vegades les deixem de banda, tenim molts luxes i aparquem les emocions primàries que amb curses de llarga distància tornem a sentir.

Aquest repte serà un cas aïllat o té pensat se-guir afrontant aventures similars en el futur?

Aquesta és la primera experiència que faig diferent de la competició. Sí que m'agradaria anar-ho fent, potser un cop l'any, intentar fer coses diferents. D'entrada tinc aquest, veurem com surt. Si després trobo col·laboradors i la manera de fer nous reptes, potser no serà l´últim.

Què li diuen els amics i la família sobre la gesta a Lapònia?

Ha despertat un interès especial, possiblement perquè és una activitat diferent, una cosa nova i en un entorn bastant inhòspit. Com a curiositat, jo sempre he dit que m'adapto molt bé a la calor. Que la calor no em fa por i que el fred em mata. I ara els meus amics se'n riuen una mica, d'aquest motiu. Em diuen que què hi vaig a fer, en un lloc tan fred... . FIN ELEMENTO