Una prova francesa que té la seva primera etapa a Banyoles. Així es podria explicar el que és «La Mediterrània», una ronda per etapes que recupera l'antic Tour de la Mediterrània i que acabarà a Itàlia després de començar avui amb una contrarellotge per equips de cinc quilòmetres i mig a Banyoles i de disputar dues etapes més en territori francès. Demà, la primera jornada en línia serà a la Catalunya Nord, amb 157 quilòmetres entre Banyuls i Port Vendres; divendres, a la Costa Blava entre Cadolive i Pegomas (180 quilòmetres amb un port de Primera a mitja etapa); i s'acabarà a Itàlia amb 126 quilòmetres, amb sortida i arribada a la ciutat de Bordighera (just travessada la frontera prop de San Remo).

Aquests dies és molt habitual trobar-se amb ciclistes professionals d'un munt de nacionalitats diferents entrenant-se a les carreteres gironines, però, paradoxalment, els temps de Pere Muñoz han quedat molt lluny i els ciclistes gironins ho tenen extremadament complicat per arribar a ser professionals. Quim Llach, ja fa molts anys, o gent que ha alternat pista i carretera, com Carles Torrent o Antonio Miguel, han estat les excepcions en aquest desert, igual que, més modestament, l'olotí Adrià Moreno, encara enguany al Team Raleigh GAC (amb qui acaba de participar en la Volta a la Comunitat Valenciana). Amb només un equip espanyol a la màxima categoria UCI -el potent Movistar- i tan sols tres equips més en dues categories continentals -Caja Rural, Euskadi i Burgos-, els ciclistes que destaquen en categories amateurs han de marxar a fora per fer el salt. I així ho ha fet Fran Zurita (Blanes) que, amb l'aval de ser un dels millors amateurs de l'estat, ha fet el salt amb un equip continental austríac -Team Vorarlberg- i, paradoxalment, el ciclista blanenc s'estrenarà avui com a professional al costat de casa, a Banyoles.

«Sembla una pel·lícula, debuto com a professional al costat de casa amb un equip austríac... Mai m'ho hauria pensat», explica Zurita que, de fet, en un principi no havia de formar part l'equip del Vorarlberg a La Mediterrània. Una prova professional francesa amb un format prou internacional: una etapa contrarellotge per equips avui a Banyoles, dues etapes més en territori francès i una darrera a Itàlia.

«No havia de venir perquè entre novembre i gener he estat gairebé parat per una tendinitis, però al final he arribat i estic molt content de ser aquí i hi aniré a totes». Més enllà de la cronometrada d'avui a Banyoles, sap que les tres altes etapes són un «autèntic trenca cames». Unes etapes on Zurita i els seus companys del Vorarlberg competiran al costat de molts equips continentals, però també d'altres de nivell World Tour, com els francesos AG2R o FDJ i l'Astana. A la llista d'inscrits figuren noms com Alexis Vuillermoz, guanyador d'una etapa amb final en alt en el darrer Tour de França, Jam Bakelants, Danny?Pate, Arnaud Démare, Romain Felliu o Franco Pellizotti. «És un luxe córrer al costat de tota aquesta gent», diu Zurita que, de moment, encara no té molt clar el calendari que farà en el seu primer any com a professional. «L'equip encara no ens l'ha definit, moltes proves per Europa i alguna a fora, però crec que a Espanya, llevat que ens convidin, només podré fer el campionat d'Espanya, que és un dels meus objectius de la temporada». L'any passat, quan encara no havia fet el salt a professional, Zurita va ser cinquè en un campionat d'Espanya que va guanyar Alejandro Valverde. Com a amateur, Fran Zurita sempre havia destacat per ser un home ràpid i, l'any passat, va demostrar que podia passar la mitja muntanya i «guanyar en finals amb ports d'un parell o tres de quilòmetres». El blanenc no es considera un «esprintador pur», però sí «un ciclista ràpid que pot passar ports», i aquestes són les condicions que vol aprofitar per destacar en el seu primer any com a professional a les files d'un Team Vorarlberg que, de moment, defineix «com un equip ple de molt bona gent, ens portem com si fóssim una família».