Joel González pensa en els Jocs: "Si estic al 100% ja estic content, perquè al final depèn de mi"

El campió olímpic confia en estar recuperat d'una lesió al genoll aquest febrer i afronta el 2016 amb l'objectiu de repetir l'or a Río

31.01.2016 | 06:30
Joel González pensa en els Jocs: "Si estic al 100% ja estic content, perquè al final depèn de mi"

Del 17 al 20 d´agost Joel González viurà, a Río de Janeiro, els seus segons Jocs Olímpics, després de l´or a Londres 2012. En lloc de competir en -58 kg (pes mosca) ho farà en -68 kg (ploma). El taekwondista de Figueres i de Vilafant, de 26 anys i resident actualment al CAR de Sant Cugat, va obtenir el bitllet el desembre passat a Mèxic malgrat lesionar-se en el genoll esquerre, ja que disposava d´un bon coixí de punts. Fa deu dies, va aprofitar que s´estalviava el preolímpic de Turquia per assistir a l´acte de la Nit de l´Esport de Figueres.

Com està del genoll?
Ha estat un mes dur, però al febrer espero estar donant puntades de peu. La lesió va ser en el retinacle de la ròtula.

La lesió té quelcom a veure amb el trencament dels lligaments encreuats de fa dos anys?
No, fins i tot he tingut sort, perquè els lligaments estaven molt ben agafats per l´operació. Això ha fet que no tingui res trencat ni cap cosa malament dels quatre lligaments bons que hi ha al genoll. La mala sort és que ha passat ara, però encara tinc temps d´estar el 100% pels Jocs.

Com es va produir la lesió?
Va ser un accident que vam tenir a Mèxic, caminant tontament el dia de la competició, dues-tres hores abans de competir. Que tingués aquesta mala sort, crec que va ser un cúmul de tot, potser arribava un pèl tocat del viatge, vam arribar molt ràpidament; el mateix dia potser estava més despistat pel que em jugava, el pavelló estava en mal estat... Em vaig torçar el genoll, però al final ha quedat en una història que ric quan l´explico perquè no ha estat molt i ja estic classificat pels Jocs.

Que en el GP Final de Mèxic el coreà Dae Hoon Lee guanyés l´iranià (Asbaghikhanghah) el va salvar.
Sí, va fer el que havia de fer. Si no, anar als Jocs hauria estat molt complicat, perquè s´ha fet el preolímpic i jo encara no puc donar cap puntada.

Quin pla seguirà d´ara a l´estiu?
Al febrer espero estar bé. Sé que al maig hi ha el Campionat d´Europa i serà molt important perquè també és un moment per fer un test i veure com estaré a l´estiu. Al final, el que vull és tornar als Jocs i fer-ho el millor possible. En principi, hi ha moltes possibilitats, però haig d´arribar al 100% perquè es faci possible.

Després de l´or a Londres 2012, imaginem que l´objectiu torna ser una medalla.
És clar, un cop tornes als Jocs, t´has de fixar en estar el més alt possible. Que això passi o no, després sabem que és esport i poden passar mil històries, però sobretot hem d´anar a buscar l´or.

Com s´ha adaptat al canvi de passar de -58 kg a -68 kg?
Ara mateix estic agafant bé el pes, m´ha costat molt. Estic al voltant de 66 kg i me´n queden 2-4 per agafar. Ara, estic aprofitant que no puc entrenar per agafar el pes que em falta.

Els seus rivals directes seran Denisenko i Dae Hoon Lee?
Són els dos que ara mateix estan més forts i els que em van acompanyar en el podi de -58 kg a Londres. El rus està molt fort i amb el coreà veiem que a cada competició pateixo molt per guanyar-lo; de fet ell m´ha superat els dos últims cops. Però mai ens hem d´oblidar dels altres, com el turc (Servet Tazegul).

El seu pare comentava que, "si es troba bé, no el guanya ningú".
Si arribo en bona forma, ja estic content, al final depèn de mi perquè, si estic al 100% físicament i psicològicament, puc optar a tot. Si parteixes amb alguna deficiència, ja és més complicat.

Quan marxarà cap a Río?
Volem anar-hi a principi de febrer a fer un test, a veure com està el pavelló, el clima... ja que segurament la humitat jugarà un paper important. Després, a l´agost, la intenció és anar-hi 15 dies abans dels Jocs.

Ha estat mai a Brasil?
No, és el primer cop que hi aniré. He estat a l´Argentina, Mèxic... S´ha de veure, cada ambient és diferent, hi ha vegades que el clima i l´altura són factors que juguen molt forts i hem d´estar atents.

Faci el que faci seguirà a -68 kg o es planteja augmentar de pes?
No pujo més. Tampoc vull veure més enllà de Río, des que em vaig lesionar sóc molt prudent a veure a llarg termini.

Figueres l´ha reconegut a la Nit de l´Esport amb els també mundialistes Hèctor Ruiz, Lluïsa Mitjà, Àlex Falgàs i Oscar Pijoan.
A un li agrada ser estimat a la seva terra i que la ciutat et doni un reconeixement.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema