De la destitució a la reconstrucció

La tarda del diumenge 10 de gener, després de perdre contra el Cadí,?Ortega tenia les hores comptades com a tècnic de l'Spar Citylit Girona; ara, després de tres victòries consecutives, ha fet ressuscitar l'equip i aspira a guanyar la Copa

22.01.2016 | 06:30
Miguel Ángel Ortega i Noemí Jordana parlant en un partit de Lliga a Fontajau.

Tres victòries en vuit dies. Així ha respost l'Spar Citylift Girona a la situació crítica amb què havia quedat després de la derrota contra el Cadí en el derbi català de Lliga Femenina que deixava el tècnic Miguel Ángel?Ortega amb un peu i mig fora del club. Aquella ensopegada a Fontajau evidenciava que l'equip gironí portava dos mesos sense poder pair el doble cop que havia suposat la marxa de Chelsea Gray a l'Agü Spor i la lesió d'Artemis Spanou el novembre.
«No vull ser pesat, però qualsevol equip que perdi dues de les seves tres potes més importants li hauria costat refer-se. Ara és fàcil de dir, però crec que la gent hauria de pensar abans de parlar», recordava Miguel Ángel Ortega dimecres a la nit després que el seu equip encadenés la tercera victòria seguida contra, precisament, l'Agü Spor. Ortega no va voler treure pit, però, més enllà de la victòria, el duel contra les turques va posar sobre la taula un detall molt més important: l'Uni ja està reconstruït i s'ha reinventat amb un nou estil, molt més físic, que guanya els partits creixent des de la defensa després de canviar la màgia de Chelsea Gray per la voracitat a l'hora de recuperar pilotes i atacar la cistella contrària de la seva substituta, Chrissy Givens.

10/gener: derrota amb el Cadí
La tarda del diumenge 10 gener la majoria dels responsables de l'Uni ho tenien clar: Miguel Ángel Ortega havia de ser destituït. L'equip havia caigut a casa aquell migdia contra el Cadí i les sensacions i, sobretot, els resultats, no convidaven gens a l'optimisme. Des de la marxa de Gray, l'Uni només havia guanyat dos partits: contra el cuer Azpeitia i a la pista del CREF sense fer un gran partit a Madrid; i havia sumat quatre derrotes en lliga?(Gran Canària, Mann Filter, Perfumerís i Cadí);?més unes altres quatre a Europa (Praga, Bourges, Orenburg i Wisla). Givens i Lucas feia poc que havien aterrat i encara buscaven, sobretot la segona, el seu rol dins del grup; l'equip no aconseguia arribar físicament a la demanda d'Ortega de pressionar tota la pista i, més enllà del tècnic, a Fontajau pocs entenien com volia Ortega que jugués l'Uni.
Poc amants de les decisions en calent, els responsables de l'Uni no van fer cap moviment aquella tarda i van acordar que l'endemà, dilluns, aprofitarien l'habitual ?reunió de la junta per determinar el futur de l'entrenador. Vint-i-quatre hores més tard del cop de veure el seu equip perdre contra el Cadí, la gent que mana a l'Uni Girona van trobar-se amb dos problemes a l'hora de fer fora Ortega: no tenien cap relleu a punt i l'equip jugava al cap de 48 hores contra el Castors Braine a Fontajau.
A dins del club no hi havia ningú amb disponibilitat per assumir el càrrec - Xavi Fernández, Mau Puig i, lògicament, la diputada Anna Caula, no ho podrien combinar amb les seves respectives obligacions laborals - s'havia de mira cap enfora. Provar de convèncer Ramon Jordana que assumís el repte? Convèncer un entrenador amb passat a l'ACB?que agafi un equip femení per pocs diners? Tot es va arribar a posar sobre la taula, amb més o menys opcions de fer-se, però al final, com era previsible, Miguel Ángel?Ortega va arribar «viu» al partit d'Eurolliga.

13/gener: guanyen el Castors
Miguel Ángel Ortega va arribar al partit contra el Castors Braine, l'equip liderat per la veterana pivot belga Ann Wauters, conscient que el seu càrrec perillava i, al mateix temps, sorprès perquè considerava que el títol de la Supercopa i el paper fet per l'equip abans de perdre Gray i Spanou li donaven marge.
Jugar-se-la en un partit d'Eurolliga, competició on l'equip portava set derrotes consecutives (les tres primeres encara amb Gray), no era el millor escenari per a un Ortega que, però, va veure com les jugadores es deixaven la pell a la pista arribar més senceres als minuts finals que el dia del Cadí i que, a sobre, Noemí Jordana feia el seu millor partit en atac de la temporada: 7 triples. L'Uni acabava de batre el Castors Braine d'Ann Wauters amb només set jugadores. La segona victòria allargava el crèdit d'un Ortega que, a ulls de la directiva, guanyava uns quants partits més de coll per intentar que el nou estil de joc que estava intentant imposar donés el seus fruits competitius. «Veurem que passa. Tot dependrà dels resultats, perquè a la Lliga no tenim més marge per fallar. Però espero que se'n surti, aconsegueixi un parell de bons resultats i l'equip vagi cap amunt perquè la realitat que en Miguel (Ortega) és un bon tio», explicaven des de la junta l'endemà de la victòria de l'Uni davant el Castors Braine.

17/gener: victòria a Logronyo
Després de la victòria a l'Eurolliga, l'Uni va tenir un dia de descans, dos d'entrenament i el mateix diumenge al matí agafava un autocar per anar a Logronyo a jugar a la pista del Campus Promete. El rival era més assequible que el Castors Braine, però en aquell pavelló hi han perdut aquesta temporada equips de la part alta de la lliga com el Conquero i s'havia de veure el nivell de desgast d'un equip i de jugadores veteranes amb molta càrrega de partits com la mateixa Jordana. I l'equip va respondre a la perfecció. L'Uni va jugar un primer quart gairebé perfecte i amb un marcador de 10-35 deixava el partit enllestit. Aquell dia, l'Spar Citylift Girona havia jugat més que mai amb l'estil que vol Ortega: pressionant, defensant molt fort, recuperant pilotes i buscant la cistella contrària amb agressivitat. Dues jugadores molt físiques, Givens i Coulibaly, van ser les millors i ningú va poder dir al tècnic que havien guanyat perquè Jordana havia fet un munt de triples. La base de Torelló no va fer ni un sol punt a Logronyo, però, com diu Ortega, «ens ha aportat moltes més coses que punts».

20/gener: triomf contra Gray
Les dues victòries consecutives i, més concretament, les bones sensacions deixades a Logronyo on l'equip va aguantar molts minuts jugant a l'estil que vol Ortega van allunyar la possibilitat que l'Spar Citylift Girona canviés de tècnic a dues setmanes de la disputa de la Copa. Però l'entrenador de L'Hospitalet de Llobregat volia més. No és el mateix créixer com a equip deixant bones sensacions i guanyant el Campus Promete que fer-ho amb una victòria contra un equip com l'Agü Spor que té Chelsea i gent com Lara Sanders totalment inabastables econòmicament per als equips de la Lliga Espanyola. I l'Uni ho va aconseguir: victòria contra un equip potent d'Eurolliga fent el millor partit dels últims mesos i amb la constatació que l'equip ja està reconstruït sota un nou paradigma: defensar fort, desig per recuperar pilotes i fam per anotar i encarar la cistella contrària. Ara ja no es parla de destitució i Ortega té un nou objectiu: «Avui ningú diu que Girona és favorit per guanyar la Copa, hem de treballar perquè d'aquí a dues setmanes això hagi canviat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema