Bàsquet

La llançanenca Baus: "Guanyar aquest or va ser més difícil"

La jugadora de l'Uni Girona-GEiEG va obtenir, ara fa dues setmanes, la medalla d'or del Campionat d'Espanya de categoria infantil

19.01.2016 | 12:19
Baus, bicampiona d´Espanya amb Catalunya

Aina Baus va obtenir, ara fa dues setmanes, la medalla d´or del Campionat d´Espanya de categoria infantil amb la selecció catalana.
A Huelva, va obtenir el seu segon metall més preuat, ja que a l´abril del 2014 a Cadis també havia quedat primera del mateix campionat, però de categoria mini.

La jugadora de Llançà, que complirà 14 anys aquest dimecres, competeix actualment amb l´Uni Girona-GEiEG i amb anterioritat havia defensat els colors del club del seu poble, el Grifeu, on encara hi ha el seu pare (Fidel) i la seva germana (Laia), membres de l´equip mini.

Quines sensacions tens després de tornar a penjar-te la medalla d´or en el Campionat d´Espanya?
Molt bones, crec que aquesta vegada va ser més difícil, a mini érem més petites i aquest cop ens va costar més guanyar. A més, amb Madrid havíem perdut a la fase de grups per gairebé vint punts. A la final, elles anaven més confiades

Com vau viure la final? Només vau guanyar d´un punt (56-57).
Estàvem molt nervioses. Els entrenadors ens van fer xerrades, ens deien que no havíem de deixar que els nervis ens superessin, però també que havíem d´estar orgulloses de tenir-ne perquè estàvem jugant una final, i potser tenien raó. També ens feien ballar abans dels partits, ens posaven la cançó de La Gozadera. Després de guanyar, ens vam treure deu quilos de sobre.

Quin rol vas tenir en el torneig?
En el primer partit no vaig estar gaire bé pels nervis i això em va crear una certa desconfiança. Hi va haver un partit de la fase de grups que no vaig jugar; era diferent amb mini, on totes jugàvem uns minuts. Estava una mica ­desanimada, però ens deien que totes érem un equip. Després vaig parlar amb l´entrenador i a les semifinals i a la final vaig tenir minuts.

A quin pavelló hi havia més ambient, el de Huelva o el de San Fernando el 2014?
Potser n´hi havia més a Huelva. Els catalans teníem l´afició més sorollosa, amb banderes i tambors. A mi em van acompanyar els meus pares i la meva germana.

Eres, de nou, l´única gironina a la selecció catalana.
A Barcelona hi ha clubs de molt nivell; de Tarragona i de Lleida no hi havia cap jugadora.

Tindràs algun altre campionat amb la selecció catalana infantil?
S´ha acabat, fins d´aquí a dos anys no podria tornar a la selecció catalana, quan sigui cadet.

El següent pas és anar a la selecció espanyola?
Això és una altra història i, a més, hi ha selecció espanyola a patir de la categoria U-16.

A quina posició et fan jugar habitualment?
No em tenen una posició gaire marcada, vaig variant, de 3 i de 4. Per atacar, m´agrada més fer-ho des de fora, però per defensar em sento millor com a pivot.

Continues seguint el Grifeu?
Sí, hi juguen les meves amigues; demà (dissabte passat) les aniré a veure perquè juguen contra l´equip B del meu club.

Podeu ampliar la informació esportiva de la comarca a l'edició impresa de l'EMPORDÀ. Podeu descarregar-la des del nostre quiosc a Orbyt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema