la presentació en imatgesRamon Sitjà, Josep Guardiola i Carles Puigdemont amb una portada del llibre.Sitjà parlant amb Manel Sarassa i Robert Mora abans de l'acte.El Saló de descans del Teatre Municipal es va omplir de gom a gom amb molta gent del món del bàsquet.

Joan Las Heras la va encertar qualificant el llibre Ramon Sitjà, Història del bàsquet a Girona com a «necessari i imprescindible», però, l'acte d'ahir en un atapeït Saló de Descans del Teatre Municipal va anar molt més enllà de la presentació d'una obra sobre el bàsquet a Girona des del punt de vista d'un dels seus grans noms propis. Va ser un autèntic homenatge a la figura d'un Ramon Sitjà que, amb 92 anys, segueix sent el gran imant que atrau, aglutina i posa d'acord a tots els actors del bàsquet gironí que, amb respecte, segueixen escoltant les seves opinions.«No surten bons tiradors, perquè no s'ensenya tir; només s'ensenya la defensa, la defensa...», ha repetit molts cops un Ramon Sitjà que ahir, un dia més, va voler agafar la paraula per recordar que «jo no sóc l'inventor del bàsquet a Girona» i per insistir en la que, per a ell, va ser la seva gran aportació a aquest esport a la ciutat: introduir el mini-bàsquet. Això i la posterior creació d'una escola de bàsquet en un pavelló cobert i cèntric com Sant Josep van ser clau en el creixement de l'esport de la cistella a la ciutat, però, Ramon Sitjà recordava ahir que «quan vam fundar el Sant Josep jo ja havia estat jugador, entrenador, àrbitre, directiu...»

Una llarga relació amb el món del bàsquet, començada jugant en aquella pista de les escoles de Palau-sacosta que es veu en la imatge de portada del llibre escrit a quatre mans amb el periodista Josep Guardiola, i que ahir es va anar recordant a través de la veu d'alguns dels seus protagonistes. El primer, per ser més exactes, de la del fill de la persona que, amb Sitjà i el llavors mossèn de la parròquia de Sant Josep, formaven el «trident» que va propulsar el bàsquet a Girona. «Ramon Sitjà i Mateu Pell sempre anaven de la mà, treballant pel bàsquet sense parar, sempre amb molta passió», recordava Xevi Pell sobre el seu pare, que va ser la primera persona que va ordenar el bàsquet a Girona quan a la dècada dels 40 va passar dels partits entre amics, com Mateu Pell i Ramon Sitjà, a organitzar-se amb fitxes, clubs, delegacions territorials...

Mateu Pell va inocular el virus del bàsquet a Ramon Sitjà -«Jo sempre havia fet el mateix: treballar i bàsquet, era com un fanatisme per a mi» -i ell el va traspassar a molts més gironins. Com el segon que va parlar ahir, Manel Sarassa, que va recordar com Joan Las Heras i Andreu Otero el van convèncer per jugar amb el Sant Josep, on va ser entrenat per Ramon Sitjà qui, anys després, el recomanaria per fer de tècnic d'un equip femení format per estudiants de magisteri que seria l'embrió del CREFF i de l'Educación y Descanso que arribaria a la màxima categoria del bàsquet femení estatal, amb jugadores com les Vilagran, Lolita Iglesias, Mayte Calamita o l'exalcaldessa de Girona, Anna Pagans. «Vam començar a entrenar als soterranis de l'Institut Vell i vam acabar jugant?a Primera Nacional, però en tots aquells anys en Ramon Sitjà sempre era allà ajudant i assessorant», va recordar ahir Sarassa.

Robert Mora, gendre de Ramon Sitjà, i un dels primers gironins a jugar l'elit a Primera Nacional (Pineda i Granollers), va parlar de la importància que els pares no pressionin els seus fills. «Abans ens ho passàvem com animals jugant i ara tots els pares aspiren que el seu fill arribi a la NBA», va dir Mora fent seva una de les altres conegudes sentències de Ramon Sitjà: «De cada deu nens bons que hem tingut a l'escola, vuit els han fet malbé els pares».

Joan Las Heras va parlar del seu treball al costat de Sitjà a l'Escola i de com la formació sempre va ser la seva gran passió. Més enllà de seguir el salt del bàsquet gironí a l'elit. En els bons moments i en els més complicats, com quan, recordava ahir Joaquim Vidal, «teníem un partit a Lugo anant perdent 2-1 en el play-off de descens i veig entrar a l'hotel en Sitjà i en Las Heras que havien vingut fins allà».

El darrer capítol el va presentar l'actual president de la Federació Gironina de bàsquet, Xevi Santaló, que va insistir en «l'obstinació» de Sitjà perquè tothom, jugadors, però també entrenadors, àrbitres, auxiliars de taula es formessin. Aprendre i no oblidar-se mai d'aprendre perquè «no pot ser que un entrenador de preinfantil vagi amb pissarra si els seus jugadors no saben botar amb l'esquerra». Una passió per millorar el bàsquet que a Ramon Sitjà li va merèixer, com a mínim, el llarguíssim aplaudiment que va tancar la presentació/homenatge d'ahir i també les gestions que s'han engegat perquè el pavelló de Sant Josep passi a dir-se «Pavelló Ramon Sitjà».