La sanció de vuit anys que el Comitè d'Ètica de la FIFA va imposar ahir al suís Joseph Blatter, el seu president durant 17 anys, i al francès Michel Platini, considerat com el seu successor natural, marca una nova data negra més en aquest 2015 per a l'organització que regeix l'esport rei. Malgrat ser esperat, el càstig no deixa de ser impactant. Les seves víctimes porten dos ?cognoms il·lustres del futbol. Blatter, un coronel de l'exèrcit suís reconvertit en dirigent, i Platini, un futbolista d'elit guanyador de tres pilotes d'or, a més de seleccionador francès abans que president de la UEFA des de 2007.

Tot i la distància existent des de fa temps entre tots dos, la sanció torna a unir-los, ara igual que en els ja llunyans temps en què el francès va ser l'elegit pel suís com el seu assessor i cridat fins i tot a ser el seu successor natural. Distanciats perquè el francès fa temps que defensa un canvi en la FIFA que el suís no comparteix, ahir tots dos van sentir per segona vegada en només dos mesos una condemna. En aquest cas vuit anys d'inhabilitació de forma immediata per exercir qualsevol activitat relacionada amb el futbol.

Si Blatter va anunciar que recorrerà la sanció davant del TAS, amb la confiança que «Michel faci el mateix», Platini va fer un anunci similar hores després, malgrat que aquest tribunal ja va rebutjar el recurs que li va presentar contra la suspensió temporal.

Amb aquell recurs desestimat Platini pretenia que la seva candidatura a les eleccions presidencials de la FIFA d'aquí a dos mesos pogués ser estudiada pel Comitè Electoral, ja que aquesta situació ho impedeix i de moment el seu nom no és entre els dels cinc candidats. Platini va denunciar que la pròpia FIFA amb aquesta decisió freni «de manera deliberada i amb un cinisme que no s'amaga» la seva candidatura a la presidència, en la qual molts el situaven com a clar favorit a la victòria. La decisió que prengui el TAS sobre els seus nous recursos pot assenyalar una altra data més en el ja carregat calendari de la FIFA 2015 a punt d'expirar.

El passat 7 d'octubre, una altra de les dates negres de la FIFA el president actual, Joseph Blatter, i Michel Platini van compartir l'amargor d'una suspensió temporal durant 90 dies que ja augurava el pitjor. Llavors, fruit de la investigació que els Estats Units i Suïssa duen a terme per possibles casos de corrupció dins de la FIFA, tots dos van saber que eren objecte d'un procediment de la Comissió d'Ètica per un pagament que Blatter va fer a Platini el 2011 per treballs que va realitzar entre 1999 i 2002. En l'origen de tot hi ha una decisió de la mateixa FIFA de demanar a la justícia suïssa que comprovés la netedat en el procés d'elecció fa cinc anys de Rússia i Qatar com a organitzadors dels Mundials de 2018 i 2022, amb el vot d'un bon nombre de persones ara suspeses o investigades. Després de passar per l'òrgan d'instrucció i el de resolució, el Comitè d'Ètica ha resolt els expedients amb la conclusió que aquest ?pagament d'1,8 milions d'euros «no tenia base legal en l'acord signat per tots dos dirigents» l'agost de 1999.