El bàsquet va néixer als Estats Units el 1891, i les cròniques el situen a Europa el 1902, a París, i el 1913 es té constància de les primeres passes de l'esport de la cistella a Catalunya, en concret, als camps d'esports de l'escola Vallparadís. A Girona les primeres cistelles es van començar a comptabilitzar a finals dels anys vint, "quan al col·legi dels Maristes, ubicat al Barri Vell, i a La Salle, alguns dels alumnes més grans s'hi van aficionar després d'haver importat l'esport des de Cuba a través del germà Josep". De les escoles el bàsquet va passar al gimnàs Gómez, a prop de la plaça del Vi. La majoria dels seus impulsors eren joves atletes que, practicants d'altres disciplines esportives, també van agafar gust per encistellar.

Així arrenca Ramon Sitjà. Història del bàsquet a Girona, un llibre que es presenta dimarts al saló de descans del Teatre Municipal (20.00) i que al llarg de 230 planes repassa els orígens del bàsquet a la ciutat des d'aquells pioners dels anys 30 fins gairebé l'actualitat. És una obra escrita pel periodista Josep Guardiola a partir de la mirada d'un dels n0ms clau del bàsquet gironí, l'històric Ramon Sitjà, el fundador del Sant Josep. L'obra és fruit de gairebé dos anys de feina: Guardiola i Sitjà solien quedar un cop a la setmana per analitzar el material gràfic de què disposaven i per anar teixint tot el relat cronològic d'aquest esport. El volum es pot adquirir per 20 euros a la llibreria Empúries i a la Delegació de la Federació Catalana de bàsquet a Girona.

Ramon Sitjà, a punt de fer 92 anys, és un històric del bàsquet gironí però els seus inicis no van ser encistellant, sinó jugant a futbol. Va ser d'aquesta manera com va conèixer Mateu Pell, un dels pioners del bàsquet "i home clau en la transformació i creixement del mateix". Pell va ser el responsable d'"enverinar" Sitjà amb la passió per l'esport de la cistella, i això que d'entrada el fundador del Sant Josep no n'havia volgut saber res perquè el considerava "de nenes": "només de tocar-te ja et xiulen falta". Pell, la persona que va arrencar el bàsquet a Girona exercint de jugador, delegat i president de la Federació gironina va ser una de les persones vitals en la vida de Sitjà; l'altra fou Mossèn Francesc Puig. A principis dels anys 60, va veure en el bàsquet una via per arribar als nens del barri i ajudar a la seva formació. Per això va atendre la demanda de Ramon Sitjà, que necessitava un terreny per fer-hi una pista de bàsquet, i precisament la parròquia de Sant Josep tenia un solar al costat de l'església...

L'0bra situa Joaquim Pagans, Jaume Sureda, Joaquim Casals, Mateu Pell i Francesc Callicó, entre d'altres, com els principals pioners del bàsquet a la ciutat i mostra nombroses fotografies d'aquells primers partits en pistes de sorra que s'havien de marcar amb guix a la pista de ball de la piscina de Girona, a l'estadi de Les Pedreres, a Vista Alegre i a la plaça de toros. A partir de 1940 Mateu Pell va fer un pas endavant: arribaven els primers partits oficials. En aquells moments Ramon Sitjà ja havia canviat el futbol pel bàsquet de manera definitiva: la temporada 1941/42 debutava amb el Palau Sacosta.

El volum segueix recorrent l'evolució del bàsquet a la ciutat, la fundació del Sant Josep (1962), la construcció la temporada 1964/65, de la pista de bàsquet pavimentada de Sant Josep, que deixava enrere el camp de terra, i l'impuls que donaven a l'esport de la cistella la creació d'altres clubs com el Domeny (1968). Aquell mateix any havia de pujar a Primera divisió el CREFF femení.

El bàsquet d'elit també té un espai a l'obra. El Sant Josep va viure a principis dels vuitanta una primera experiència a Primera B (la segona divisió espanyola del moment), per consolidar-s'hi definitivament la campanya 1985/86, amb la firma del patrocini amb Supermercats Valvi, que va rellançar el projecte. Arribaven els primers nord-americans (Batman Holmes i Voice Winters) i el dissabte, 7 de maig de 1988, la ciutat celebrava l'ascens a la Lliga ACB després de derrotar el Cajamadrid en l'eliminatòria definitiva. L'equip el formaven Epi I, Guisset, Pujols, Sims, Portas, Álvarez, Díaz, De los Aires, Montes i Wright, amb Guifré Gol d'entrenador. Era l'inici d'un camí de 20 temporades seguides a l'elit que van acabar-se el 2008 amb la fallida de l'aleshores Akasvayu Girona.

Durant totes aquestes dècades de bàsquet, 130 jugadors/es gironins han arribat a tastar l'elit, 40 homes i 90 dones, segons documenta el llibre. També hi ha una secció per als delegats i presidents del bàsquet gironí, una altra per a l'escola del Sant Josep i un capítol per a la presència en campionats d'Espanya d'equips de la ciutat.