Una derrota sempre fa mal, però si és davant un equip molt superior i perds donant la cara, no és tan dolorosa. El cert és que el Bordils va donar la cara davant un Zamora que està un graó per sobre dels gironins, en definitiva, un rival d'una altra lliga, que encara no sap què és perdre a la seva pista.
Els de Pau Campos, amb les bones sensacions al cos del partit jugat davant el Valladolid, va sortir molt endollat i va aconseguir portar el pes del joc durant els primers compassos i dur la iniciativa en el marcador, en què va aconseguir una renda màxima de tres gols (4-7, m.10 i 6-9 al minut 13). Amb tot, no van acabar d'eixamplar mai aquesta diferència i, amb el 10-12 en el marcador van patir una baixada de ritme que els va fer arribar al descans amb un 15-13 en contra.
La qualitat individual dels locals, sumat a la seva més gran profunditat de banqueta, va provocar aquest canvi de domini en el marcador en els compassos finals de la primera part, provocant el parcial de 5-1 en els últims set minuts de la primera part.
A la represa, però, els gironins van tornar a sortir amb molta intensitat, i van aconseguir empatar el partit a 18 gols (m.37). Aquesta arrencada va ser un cop d'orgull dels de Pau Campos, que van tornar a demostrar que no abaixen els braços davant ningú en aquesta Lliga, tot i que un parcial de 10-3 va fer pujar el 28-21 al minut 49, i va establir una diferència de set gols, la màxima de tot el partit.
El Bordils, lluny de baixar els braços, va seguir jugant el seu joc i plantant cara al rival, recuperant-se d'aquesta fosa de ploms general i aconseguint deixar la diferència al final del partit en cinc gols favorable als locals.
Després de perdre contra Ciudad Real, Valladolid i Zamora, el Bordils ha vist com la zona de perill s'acosta perillosament a un sol punt. El partit amb l'Amenábar, del 9 de gener, s'ha ajornat. Seran clau els duels amb Nava i La Roca per escapar de la part baixa.
