El passat 12 de novembre, fa tot jut un mes, tothom reia a Fontajau. I això que l'Uni acabava de perdre un altre partit a l'Eurolliga. El resultat no importava. L'equip d Miguel Ángel Ortega havia posat contra les cordes a l'equip més poderós d'Europa, l'Ekaterinburg, que només havia pogut sortir viu de Fontajau gràcies a una genial actuació d'una de les millors jugadores de la història, Diana Taurasi, i després que Noemí Jordana no anotés un triple que hauria portat el partit a la pròrroga. Ahir, quatre setmanes després, ningú somreia a Fontajau. Una de les que més somreia, el dia de l'Ekaterinburg i a cada entrenament, és ara a Turquia (Chelsea) i encara que «sense Messi també hem de guanyar partits» a l'Uni se li ha fet de nit des de la marxa de la nord-americana. Avui, fins i tot, hi ha dubtes raonables que l'actual campió de lliga jugui la pròxima edició de la Copa, dependrà d'on sigui la seu i dels averages que hi hagi després del proper cap de setmana en el que l'equip gironí juga a Salamanca, i el que és pitjor: Després de dues derrotes consecutives en lliga hi ha el dubte si l'equip de Miguel Ángel Ortega està més cansat, que ho està, i molt, o està directament ofuscat.

Ahir, contra el Mann Filter, l'Spar Citylift Girona va perdre l'oportunitat de classificar-se directament per a la Copa amb una derrota (54-59) que fa per ella mateixa i per les sensacions d'impotència d'un equip que, treballa i treballa, però ha deixat de tenir alegria. El cansament passa una factura bestial i, per exemple, Noemí Jordana que venia de fer un partit sensacional dimecres contra el Bourges de Céline Dumerc ahir no va anotar ni un sol punt en 36 minuts, es va menjar més d'una jugada en defensa i no va semblar gens còmoda amb tot plegat. I una Jordana amb mala cara, com la que feia al final del partit, sempre és la pitjor notícia per a l´Uni. Més, fins i tot, que el rostre de desesperació d´un Miguel Ángel Ortega que en poques setmanes ha passat de dirigir un equip que il·lusionava a un que pateix molt. I de l´esgotament de Jordana o la desesperança d´Ortega al bloqueig per ofuscament hi ha poc camí a recórrer.

Contra un Mann Filter que, fins i tot ara es veu amb les seves opcions d'anar a la Copa, l'Uni va anar sempre a batzagades. Amb més cor que arguments. Els moments de bona defensa acabaven per solucionar els problemes per anotar d'un equip amb poca amenaça exterior i escàs talent en les mans de les seves interiors (ahir esl 22 rebots ofensius es van traduir en ben pocs punts). La línia exterior - Jordana, Mingo i Knezevic- gairebé no descansa i la major part de la seva producció anotadora va arribar del cor de Knezevic que, tot i no anotar mai des de més de quatre metres i mig, se les va empescar per aportar. Especialment a l'inici de la segona meitat quan el Mann Filter es va posar 10 punts a dalt, gràcies a dos triples seguits d'Ocete i Mosch. La reacció va arribar amb la grapa de Knezevic, els tirs de Mieloszynska i, sobretot, el poder físic de Coulibaly dins la zona. La pivot de Malí era imparable per a les interiors locals, però, tot i sembla que el partit l'acabaria decantant, els seus 19 punts i 19 punts no van tenir premi perquè va arribar literalment fosa al final del partit. Veient que Coulibaly dominava dins la zona, Ortega no va saber trobar el moment per ferla descansar i es va oblidar de Piciute. La lituana, que només havia jugat un minut en el tercer quart, va tornar a entrar en el partit a trenta segons del final amb tot resolt. Una alra cara que era un poema. Entremig, l´Uni havia eixugat ràpidament la renda de 10 punts del Mann Filter a l´inici del tercer però, tot i arribar posar-se per davant, va anar defallint a mesura que Coulibaly anava tenint més problemes per saltar. Al final ja gairebé per anar d´un costat a l´altre de la pista. A tres minuts del final, Zlatanova posava les aragoneses vuit punts per davant (50-58). L´Uni estava molt i al club començaven a treure la calculadora per estudiar les opcions d´anar a la Copa.