Els ànims, molt caldejats, de l'afició del Madrid abans del partit, després de la golejada davant el Barça i l'eliminació de la Copa del Rei per alineació indeguda de Denis Txeríxev a Cadis, es van calmar amb bon futbol i gols des del principi del partit davant el Getafe, que se'n va endur quatre.

Els blancs tornaven al Santiago Bernabéu després de tres victòries seguides a domicili (a la Champions, la Lliga i a la Copa), però tres victòries que no van esvair dubtes. El retrobament amb l'afició després del 0-4 i de l'eliminació de Copa (a l'espera dels recursos que el club vol presentar) era un plebiscit.

Els seguidors blancs van mostrar-se molestos abans del partit: "és una vergonya, som la riota de tothom", comentaven uns aficionats en converses acalorades a les portes de l'estadi. Aquest malestar es va traduir en xiulets quan el nom del tècnic blanc, Rafa Benítez, va sonar per megafonia i, després de sentir-se l'himne, van sonar uns quants càntics demanant la dimissió de Florentino Pérez.

L'actitud dels titular del Reial Madrid, però, no va donar motius perquè els càntics anessin a més i van sortir a buscar una golejada que iniciava Benzema a quatre minuts de partit. Aquí es van deixar de sentir els xiulets i van tornar els aplaudiments a la graderia. L'alt ritme golejador dels blancs a la primera part va fer oblidar els problemes a la graderia.

A la represa, pel fet d'anar guanyant 4-0, els blancs van baixar el ritme i, al minut 50, es tornaren a sentir, a la graderia, crits de "Florentino, dimisión", però la grada d'animació es va encarregar ràpidament de silenciar-los.

La segona part anava alternant-se entre les ovacions als jugadors substituïts i els xiulets castigant l'apatia i, en definitiva, el bon futbol de la primera part va ser el millor bàlsam per a una afició entesa que no oblida.