Vinga. Siguem sincers. Quants cops s'ha penedit de no haver plegat aquest estiu?

(Dubta). Un parell. Un parell de cops i prou.

Jugar a l'Eurolliga, el partit contra els EUA, quedar-se a un pas de guanyar l'EkaterinbugÉ Tot això no li compensa prou el desgast d'una temporada amb dues competicions, els viatges i tot plegat?

És que el tema dels viatges és molt dur. Pensi que hem tingut un octubre infernal, amb quatre partits a fora seguits. Fins i tot més a Espanya que a l'Eurolliga. Es fa més llarg i pesat anar a Bembibre que a Bèlgica. A mi el que em deixa més tocada és aixecar-me un dia sí i un no a les cinc del matí per anar cap a una altra ciutat. Acabo que no sé gaire on sóc.

Però els moments de dubtes que ha tingut no han estat pels viatgesÉ

No, no, pels viatges, no. Han sigut per altres coses (riu).

No sé si és l'última temporada de Jordana, però l'està gaudint?

A etapes. Al principi de temporada, no. Ara ja més. Em preocupo menys, i ho estic gaudint més. Estic més alliberada. L'experiència de l'Eurolliga està bé, i segur que més tard valoraré haver-la tornat a jugar anys després d'haver-ho fet amb el Ros, i he pogut tornar a enfrontar-me a grans jugadores que ja no es veuen aquí a la Lliga.

Contra l'Ekaterinburg se la va veure més al seu nivell habitual. A principi de temporada, en canvi, semblava menys còmoda a la pista. Un tema físic?

El físic no ha estat el problema. Al principi anava molt perduda. No acabava de trobar el meu lloc dins el joc de l'equip. Hi havia molta gent perduda i jo en el caos no m'hi sento bé.

Ara ja han entès el que volia Ortega i l'equip està funcionant bé.

Sí. I ell ens està entenent també. Han estat les dues parts.

Fins i tot gairebé guanyen l'Ekaterinburg...

L'Ekaterinburg és un equip que fins que no arriba els moments importants no s'hi posa i la veritat és que van caminant per la pista. Una jugadora s'hi va posar, que va ser la Taurasi, i ens va fer 36 puntsÉ Imagina si s'hi posen totes.

Acaba de marxar Gray i Spanou s'ha lesionat. Li tocarà agafar més responsabilitat en pista. Bé, diguem que encara més.

Sí. Quaranta. Quaranta minuts en pista sense descans (riu). No, crec que amb set jugadores, si s'ho munta bé (el tècnic Miguel Ángel Ortega), encara totes podrem passar algun minut per la banqueta. Serem set i les dues petites que ens vénen a ajudar, però que, lamentablement, de moment gairebé no han jugat i no les puc comptar gaire en la rotació. L'any passat també jugàvem amb set, però amb l'Eurolliga pel mig és diferent. Però no haurem d'aguantar gaires setmanes així, crec que aviat apareixerà algú per aquí.

Algú que no serà com Gray.

Crec que tots n'esteu fent un gra massa. És que no s'acaba el món perquè hagi marxat la Chelsea. És una jugadora boníssima, però la resta que quedem aquí no som inútils. Potser ens costarà més, però ho seguirem intentant. Miri, el Barça ha guanyat molts partits sense en Messi. Per a tots als que us agrada el futbol aquí teniu l'exemple.

D'acord. Però ara no negarem que ha estat un fitxatge exitós.

La Chelsea va sortir bé, perquè a més de jugadora era bona tia. A diferència de fa dos anys amb la Chardé Houston, el mateix que feia en els entrenaments ho feia en els partits. Es guanyava el dret a tirar vint tirs per partit perquè també defensava, recuperava pilotes, parlava a la pistaÉ Feia equip i era positiva, sempre reia i generava bon ambient.

I assumia molt pes en atac.

Ara hem de tornar a redefinir els rols. Ens falten dues jugadores que aportaven molt en atac i ara més gent haurà d'aportar. El nostre joc haurà de canviar molt perquè, fins ara, movíem la pilota i quan arribava a la Chelsea potser ja se la jugava ella. Ara haurem de seguir movent la pilota, entrar-la més a dins. No serà el mateix.

Així, ara veurem Noemí Jordana tirant més?

No crec que ara hagi de tirar més. Les pilotes que m'arribin, quan toqui tirar ho faré, si no, entraré o la passaré, però no crec que ara es tracti que tothom intenti fer molts punts perquè no hi són Gray o Spanou. Hem de repartir les responsabilitats. L'Adri (Knezevic) és una gran anotadora. Potser fins ara ha tingut una mica d'ansietat, però penso que ens ajudarà molt. La Mingo també està fent bons partits. Cada cop està més integrada i entén més el que vol en Miguel. Crec que, un cop més, l'equip tornarà a canviar. La Chelsea era molt bona i ara pot venir una jugadora que no s'integri o, en canvi, una altra noia que sigui positiva i ens aporti molt amb el seu joc.

Em faig pesat i torno a parlar de Gray. És inevitable que en el bàsquet espanyol les estrelles durin pocs mesos?

Sí. És clar. Si algú et paga cinc vegades més del que cobres aquí, què més pots fer?

Jordana també marxaria?

Cinc vegades més? Probablement convidaria tothom a sopar, marxaria i ja tornaria l'any següent.

A qualsevol lloc? Es veu a Orenburg a trenta sota zero i mirant sèries a l'ordinador per passar els dies?

No. Mirant sèries, no. M'emportaria els llibres de la UOC... No he marxat perquè valoro altres coses com jugar en un club on em sento bé i jugar a Catalunya, a prop de casa. Però m'ha preguntat per ofertes de guanyar cinc cops més, no per guanyar una mica més que aquí.