Luis Suárez va tornar a ser determinant dimarts a la nit en el partit contra el Roma, en marcar dos dels sis gols del seu equip (6-1), confirmant el seu estat de gràcia amb el gol des que justament ahir fes un any del seu primer gol oficial amb el FC Barcelona.

Procedent del Liverpool quan tenia 27 anys (va arribar com a Bota d'Or, compartida amb Cristiano Ronaldo), el fitxatge de l'uruguaià es va tancar per incrementar el potencial golejador del conjunt català, en un lloc segur sota la direcció de Messi i amb la presència de Neymar.

La quantia descomunal abonada pel seu traspàs (81 milions d'euros; contracte fins al 30 de juny del 2019), i més quan el jugador havia de complir quatre mesos de sanció de la FIFA per haver mossegat l'italià Chiellini al Mundial del Brasil, no va ser mai una objecció en el club català, on estan convençuts d'haver fet el negoci de l'any.

Luis Suárez va viure en el purgatori quatre mesos, com un empestat per la sanció, fins que va poder debutar en un amistós amb la samarreta blaugrana a final de setembre de la temporada anterior, contra la feble selecció d'Indonèsia sub19. Va marcar i va tornar a experimentar el plaer de portar la pilota al fons de la xarxa.

El gran moment va ser el seu debut oficial com a blaugrana, que no va poder tenir un marc més idoni que en un clàssic, el que es va disputar al Bernabéu el 25 d'octubre de l'any passat, en què el Barcelona va perdre 3-1. Suárez va sortir de titular, no va marcar i en el minut 69 va ser reemplaçat per Pedro Rodríguez.

A la soledat per no ser apte per al seu equip durant quatre mesos li va seguir la travessia pel desert, a causa d'una sequera de no veure porta durant cinc partits, fins que en la cinquena jornada de la Lliga de Campions, en la visita del Barça al camp de l'Apoel, Luis Suárez va obrir el marcador amb un bonic gol, al qual li van seguir tres més de Messi per completar el 0-4 final.

Des d'aleshores, el gol ha estat el seu company, però més destacada encara ha estat la seva faceta de jugador incansable en l'ofensiva, amb un treball constant que resulta fonamental per al seu equip. L'èxtasi per al jugador va arribar en la passada final de la Lliga de Campions, en què el Barça va guanyar a la Juventus per 3-1, i Suárez va marcar el gol victoriós (2-1), que després va arrodonir Neymar en l'afegit.

El tècnic Luis Enrique Martínez està encantat amb l'uruguaià i amb la seva labor, més enllà dels seus gols, i els seus companys saben que tenen en ell al primer defensor de l'equip, ja que seva és la primera pressió per evitar que el rival s'organitzi amb la pilota, cosa que porta a encomanar l'esmentada actitud a futbolistes poc propensos a ficar la cama per molestar a l'adversari, com són Neymar i Messi.

I no només el tècnic i els seus companys viuen una comunió perfecta amb l'uruguaià, sinó que el Camp Nou està rendit al davanter sud-americà perquè marca, assisteix i és un incansable soldat en el terreny de joc, que no s'arruga en cap escenari. Luis Suárez no és el prototip de futbolista hàbil i tècnic que elabora el centre de tecnificació del Barça (La Masia), ja que peca d'aquesta puresa i virtuosisme que mostren molts dels seus companys, però compta amb una condició que el fa ser estimat pels seus seguidors i és la seva tenacitat en cada jugada i el generós que se sol mostrar si un company està en una situació més favorable que ell per marcar.

Suárez és un ídol al Camp Nou, en una època en que Messi s'emporta quasi tots els elogis i Neymar comença a despuntar com un futur substitut de l'argentí quan aquest decideixi fer un pas enrere. La feina de l'atacant té una incidència majúscula a la feina del Barcelona. Dimarts va marcar dos gols i en el clàssic del Bernabéu en va aportar dos més. En els últims sis partits n'ha fet deu, que el situen amb onze en aquesta Lliga i cinc a la Champions, guarismes que fàcilment podria superar respecte dels aconseguits la temporada passada (16 a la Lliga i 7 a Europa). En poc més de seixanta partits jugats amb el Barça, l'uruguaià porta marcats 42 gols.