A mb el dubte resolt sobre l'alineació del Barça i amb l'interrogant que es plantejava abans de l'inici del partit de si el millor era que Leo Messi jugués d'inici o bé amb el partit més avançat buscant, en teoria, els minuts més decisius del partit, els dos entrenadors van posar sobre el terreny de joc els jugadors que els permetien oferir un futbol ofensiu, a excepció de l'argentí els millors estaven al camp.

El concepte. El Madrid va planificar el partit per jugar-lo de tu a tu i anar a buscar el seu adversari, el seu objectiu era poder pressionar l'inici de joc dels blaugrana, recuperar la pilota i a partir d'aquí tenir el control del joc. Per poder aconseguir això Rafa Benítez posava tres mitjos, Kross-Modric-James, que volien tenir la pilota i la possessió. L'avantatge per al Barça és que el seu mig camp és millor ja que Busquets-Iniesta-Rakitic ofensivament donen el mateix i defensivament aporten l'equilibri necessari, fet que en cap moments van aconseguir els locals. La diferència està en el concepte, el Barça aposta per la pilota i la possessió des de la primera passada, per això té la capacitat de dominar els partits i portar el ritme, per contra els madrilenys es van trobar en moments que no sabien si els calia tocar en curt, desplaçar en llarg o sortir a la pressió,. Costa molt jugar contra el Barça quan aquest està al nivell d'ahir.

Desequilibri. Qualsevol partit que es preveu igualat necessita que en algun moment algú marqui la diferència, ahir vam tornar a veure les millors versions de Gerard Piqué, Andrés Iniesta, Luis Suárez, Neymar, Sergio Roberto,... aquest últim decisiu en el primer gol gràcies a la provocació de ?desequilibri en l'u contra u, acció que cap jugador del Madrid, a excepció d'Isco a la segona part, aconseguia realitzar. Suárez va fer una primera part perfecta, defensivament era el primer a pressionar i en atac feia els moviments adequats per buscar accions de remat, desmarcatges per poder buscar superioritats, jugava d'esquena a la porteria adversària amb pilota i també buscava córrer a l'espai.

Benítez. L'entrenador del Madrid és un bon professional, entrenador humil, treballador, sincer i amb una trajectòria de molt nivell, es tracta d'un bon capità que ha pujat en un mal vaixell. El problema dels blancs està en la gestió del vestuari i en com fer rendir una plantilla amb jugadors que busquen l'èxit individual per davant del col·lectiu. Ara, com sempre, serà el més qüestionat, tot i que un cop analitzat el partit d'ahir caldria derivar molta part de responsabilitat cap als jugadors, sobretot cap a aquells que en els partits importants no assumeixen el seu rol dins l'equip ni són capaços de decidir. Al tècnic és qui li tocarà donar-hi més voltes a un partit on estic segur que ja en el descans, que se li va fer etern, hagués signat el resultat de zero a dos.

Continuïtat. Ahir vam tornar a veure el millor Barça, aquest equip quan juga amb la tensió i concentració necessaris torna a marcar diferències, tornem a veure els jugadors preparats per competir i amb la capacitat per continuar exhibint el millor futbol possible. Ara toca recuperar efectius, torna Messi i arribaran Arda Turan i Aleix Vidal, mantenir el ritme competitiu serà clau per poder fer una bona temporada. En definitiva, ahir vam tornar a veure una altra gran victòria del Barça a un Bernabéu que va començar xiulant Gerard Piqué i va acabar xiulant a tots els seus jugadors.