A Israel, el Maccabi és més que un club de bàsquet. Els partits del conjunt de Tel-Aviv, especialment en competició europea, són seguits amb devoció des dels temps de Miki Berkovich, Doron Jamchy i companyia... A la Lliga, el Maccabi Tel-Aviv solia protagonitzar autèntics monòlegs, acumula cinquanta-un títols, però la temporada passada va caure sorprenentment en semifinals contra el Hapoel Eilat. Una derrota que no va acabar amb el crèdit de Guy Goodes, l'exjugador del club que entrenava l'equip des de la marxa de l'històric David Platt als Cavaliers de la NBA, però la paciència dels milionaris dirigents del Maccabi s'ha esgotat aquest curs veient el seu equip a Europa on se li ha complicat molt l'accés al Top 16 de l'Eurolliga: una victòria i quatre derrotes. Amb Goodes fulminat, el seu substitut temporal (Avi Even) ha durant poc més d'una setmana, i des d'ahir al capdavant del Maccabi Tel-Aviv hi ha el tècnic que va entrenar el Sant Josep en la darrera temporada amb bàsquet professional (LEB Or) a Girona. Tabak es va acomiadar ahir del Fuenlabrada i, dijous, ja s'estrenarà a la banqueta del Maccabi, en un partit d'Eurolliga contra el CSKA de Moscou a Tel-Aviv.

«Per mi aquesta temporada a Girona ha estat com fer un autèntic màster d'entrenador. Si he pogut superar tot el que ens ha passat aquí estaré preparat per ser primer entrenador a qualsevol lloc». El juny de 2012, Zan Tabak, en la seva darrera entrevista com a tècnic del Sant Josep, repassava els problemes que havia viscut en la seva estrena com a primer entrenador assegurant que, el munt de dificultats econòmiques del club i les limitacions amb què havia hagut de treballar, li havien servit com a aprenentatge com a entrenador. Aquella temporada, que seria la darrera a LEB Or (la següent es jugaria a EBA mentre la directiva preparava la liquidació del club), semblava que començava amb una mica d'empenta per la decisió del Sant Josep d'apostar per un nom conegut del bàsquet d'elit, Zan Tabak, i per la presència del Girona de futbol com a patrocinador. Però aviat es va torçar. Tant o més que en les dues anteriors que, amb Comenge i Casas d'entrenadors, els jugadors també havien acabat gràcies a l'execució dels avals.

Els diners que havien d'arribar de Montilivi, via el «Tots som Girona» de Josep Delgado, encara s'esperen i anys més tard van acabar formant part del concurs de creditors del club de futbol. Sense els diners del patrocinador, la plantilla del Sant Josep va deixar de cobrar molt abans de Nadal. I, lògicament, els més afectats van ser els jugadors i la feina de Zan Tabak que, aquella temporada, s'estrenava com a primer entrenador després d'haver estat ajudant de Joan Plaza a Madrid i Sevilla un cop acabada una brillant carrera com a pivot amb anell de campió de l'NBA inclòs (amb Houston Rockets). «És molt bo treballant amb els pivots, tant de bo hagués tingut un tècnic com ell abans en la meva carrera», explicava sobre Zan Tabak un llavors ja veterà com Darryl Middleton que va compartir les penúries d'aquell Sant Josep al costat d'un altre veterà com Nacho Ordín, el letó Freimanis, Sergi Pino i gironis com Eric Jiménez, Pau Vila, Jordi Vallmajó o Edu Gatell.

«Ho vam tenir clar des del primer dia que ens vam reunir amb ell i Zoran Savic a Barcelona. És una persona que parla clar, directe i que, a banda dels seus coneixements, veus que no pot haver-hi discussions ni malentesos perquè sempre va de cara» recordava ahir Francesc Ferroni que, en aquells temps, era el president del Sant Josep. Ferroni ha mantingut el contacte amb Tabak i destaca que «ara li ha arribat una oferta de primer nivell, va tenir aquella etapa a Vitòria que és una plaça molt complicada, però ara a Maccabi té una oportunitat que se la mereix perquè, quan el coneixes, veus que, a més de ser un super professional, és una gran persona».

Un Tabak que a Girona, mentre feia el seu particular «màster», i polia les seves habilitats per treballar molt bé tàcticament les situacions defensives, va haver d'afrontar marxes de jugadors estrangers, problemes econòmics de molts jugadors de la plantilla i manca de recursos en el club, algun desplaçament per jugar fora amb cotxes particulars (el seu inclòs), poc ambient al pavelló i la ciutat... Girona estava desencantada amb el bàsquet, l'ACB havia desaparegut quatre anys enrere i la gent veia que el Sant Josep seguiria el mateix camí. Tabak solia dia que «cada cop que em giro al pavelló veig les mateixes cares, són pocs però fidels». Aquell any el tècnic croat vivia a tocar del pavelló, a la Rambla Xavier Cugat, i ja al final de la temporada recordava com «vaig cada dia a comprar a la carnisseria que tinc aquí al costat i fins bastants mesos després de començar la temporada no van saber que jo era l'entrenador de l'equip». I això que els 212 centímetres d'alçada de Tabak provoquen una ràpida associació entre la seva persona i el món del bàsquet.

La poca passió externa al voltant d'aquell Sant Josep no va impedir a Tabak fer una excel·lent feina en el seu debut com a primer entrenador. Només els problemes extraesportius, que van anar aprimant l'equip, va impedir que el Sant Josep sumés més victòries aquell any. Una tasca de Tabak en el seu «màster a Girona» que li va servir per posar en marxa una carrera com a tècnic que, posteriorment, el va portar la tempora següent al Trefl Sopot de la lliga Polonesa. Tabak, però, va deixar Sopot el novembre per acceptar una oferta del Tau i marxar a Vitòria on s'estaria fins a final det temporada arribant a quarts de final de l'ACB i de l'Eurolliga. Posteriorment va ser ajudant de Pablo Laso al Madrid i aquesta temporada entrenava el Fuenlabrada. Diumenge encara va dirigir l'equip madrileny en la seva victòria a Sant Sebastià, però ahir ja es va confirmar la seva marxa al Maccabi. «Són conscient del trastorn que això suposa per al Fuenlabrada, però espero que tothom entengui que és una oportunitat professional que no podia deixar passar. El Maccabi és un dels clubs més importants d'Europa», va dir ahir Tabak en la seva carta de comiat.