En un escenari natural impressionant, el cap de Creus, i en una zona amplíssima entre Cadaqués i el Port de la Selva gairebé mig centenar de corredors arribats de diferents països europeus intentaven orientar-se per, en menys dotze hores, anar d'una població a l'altra passant pel màxim nombre possible de llocs de pas que tenien marcats en un mapa que havien vist per primer cop mitja hora abans de sortir del Port de la Selva. Era la Rogaine Cap de Creus. Una prova de nivell internacional que, des del punt de vista competitiu, exemplifica el creixement de les curses d'orientació a Girona. «La Rogaine és una modalitat molt competitiva de les curses d'orientació que, per primer cop, es feia a Girona en la seva versió llarga de dotze hores, i que en ser en un lloc com el cap de Creus, i havent corregut la veu que el mapa estava molt ben fet, va venir gent de tants països», explica Josep Maria Santiago, un dels responsables del club gironí Aligots, que va organitzar la Rogaine Cap de Creus i que lideren l'explosió a Girona d'una modalitat que cada cop engresca més participants.

Al Port de la Selva van guanyar dos navarresos, Roberto Pascual i Eric Colón (CDN Brotes Verdes), que són els actuals campions del món de Rogaine en categoria de veterans (més de quaranta anys). Però, en una cursa d'orientació més habitual, com la que es va disputar a Girona per Fires, és fàcil que hi hagi uns 400 participants de nivells molt dispars. «Són curses que organitzem perquè la gent conegui el que és l'orientació», diu Santiago, que recorda que en una Cursa d'Orientació típica, com la de Fires o la de la Lliga Catalana que es farà aquest cap de setmana a Vic, «el mapa és molt més reduït i es tracta que els participants passin per totes les fites per arribar al final en el menor temps possible». A diferència de la Rogaine, on en els punts són molts més del que pot abastar qualsevol dels equips participants i, en funció del seu nivell físic i de la tàctica escollida, es tria una ruta per passar pel màxim nombre dels punts dins del termini de les dotze hores.

La Rogaine Internacional Cap de Creus, limitada a 455 participants per les restriccions imposades pel parc natural, va suposar la mobilització d'un centenar de voluntaris. Bàsicament gent de L'Aligots. El club gironí té al voltant de 300 membres i un centenar són els que solen competir habitualment en les proves de la Lliga Catalana, mentre que a Olot hi ha un altre club, , amb una vuitantena de membres i a Sant Feliu de Pallerols un tercer, amb una vintena més, dedicat a la vessant competitiva de les Curses d'Orientació.

Els gironins i els olotins treballen més la part social de les curses d'Orientació i, Rogaine Cap de Creus a banda, aposten per més curses a l'abast de gent menys preparada físicament. En les curses d'orientació clàssiques, en què s'han de trobar totes les fites de control i arribar al final en el menor temps possible, hi ha més modalitats que la cursa a peu: en bicicleta, en esquís, en raquetes de neu; a la nit; de relleus... Però, bàsicament, l'objectiu sempre és el mateix: interpretar un mapa per trobar el millor camí a través d'un terreny que no és familiar per tal d'arribar el més ràpid possible a un determinat lloc.