Després d'haver signat dues temporades excepcionals, el serbi Novak Djokovic i el britànic Andy Murray es veuran les cares demà a la final del Masters 1.000 de París, el penúltim torneig de l'any, que mesurarà les dues millors raquetes del moment.

Tots dos estan signant un any en el que polvoritzen les seves pròpies marques i, en ocasions, rècords que portaven anys inscrits en la història del tennis. És el cas de Djokovic, que disputarà el seu 14è final de l'any, una gesta que ningú havia aconseguit i que mostra que el serbi té regulat el seu tennis amb precisió de rellotger. L'argentí Guillermo Vilas n'havia jugat 13 el 1977.

La precisió que li ha valgut per batre Wawrinka (6-3, 3-6 i 6-0), el seu botxí a la final del passat Roland Garros, el punt més negre d'una temporada brillant per al serbi. Cinc mesos exactes després d'haver caigut a París, s'ha agafat la revenja en un escenari diferent i en una superfície diferent i ha sumat així el seu 21è triomf consecutiu.

Tot i que en algun moment ha planejat el fantasma d'aquella final, quan el suís va elevar el seu nivell, ha jugat el tennis de somni que li havia permès apuntar-se el Grand Slam de terra batuda, i ha guanyar un set a Djokovic, que no en perdia cap des de la final del Open dels Estats Units.

Es va truncar així una ratxa de 29 mànigues consecutives, però no el comptador de gestes de Djokovic, que demà pot aixecar el seu sisè Grand Slam de l'any -només n'ha perdut dos dels que ha disputat- i signar una altra obra inèdita en la història del tennis .

El seu final de temporada està sent un prodigi d'eficàcia en el qual res no queda de costat. Si aixeca el seu quart títol de París, el tercer consecutiu, elevaria a 10 les seves victòries aquest any, en el que la seva última derrota data d'agost passat.

Als seus 28 anys, al cim de la seva tennis, el serbi pot estar signant la millor temporada que cap tennista hagi fet en la història. El debat està obert.

Per a això haurà de derrotar Andy Murray, que es va classificar per primera vegada per la final d'un torneig del que fins aquest any no havia superat els quarts de final, mostra que el britànic ha elevat el seu tennis.

Va derrotar amb solvència l'espanyol David Ferrer, 6-4 i 6-3, per poder disputar la setzena final d'un Masters 1.000 de la seva carrera i optar al dotzè títol d'aquesta categoria.

En la seva excepcional temporada, on suma ja 68 triomfs, més que mai abans en la seva carrera, Murray sap el que és vèncer Djokovic. Ho va fer a la final de Mont-real d'aquest mateix any, en una superfície similar, en una de les dues úniques derrotes del serbi en Masters 1.000.

Serà el trentè duel entre tots dos, amb només nou victòries per Murray. Però l'escocès té confiança i sap que la seva temporada està lluny d'acabar. Després de la final de París disputarà a Londres el Torneig de Mestres, abans d'afrontar la final de la Copa Davis contra Bèlgica.