"Aquesta temporada potser no farem un bàsquet molt espectacular. Perquè tenim molts partits i poc temps per entrenar, però sí que hem de guanyar. Tenir sempre la determinació de guanyar com hem tingut avui". Aquesta reflexió de Miguel Àngel Ortega al final del partit resumeix el que es va veure ahir a Fontajau. La manca d'entrenaments d'un Spar Citylift Girona aclaparat per haver de jugar dues competicions, Lliga i Eurolliga, provoca uns alts i baixos que impedeixen a l'Uni allargar els moments d'enamorament en què cau Fontajau quan Chelsea Gray obre el pot de la màgia i comença a provocar "ohs" d'admiració entre el públic. Fases de gran joc -de Gray, d'Spanou, de Mingo, de CoulibalyÉ- amanides per errades que frenen la continuïtat que li agradaria a Miguel Àngel Ortega per al seu equip. Això sí, ni el desgast convertit en irregularitat, ni la baixa de Lina Pikciute (molèsties en un turmell), ni la presència al davant d'un dels millors equips de la lliga van impedir que ahir l'Spar Citylift Girona sumés una important victòria contra un Conquero més descansat (no va jugar competició europea) i, a sobre, amb més talent a la plantilla del que tenia el curs passat quan va deixar l'Uni fora de la final de la darrera edició de la Copa amb un partit d'infaust record a Torrejón de Ardoz.

Amb Ortega frenant l'equip des de la banqueta -el tècnic continua molt capficat a no arribar sense benzina als finals de partit- l'Uni va començar patint el joc interior del Conquero que, sempre amb tres grans en pista, carrega molt sobre el físic de Caldwell i el talent d'Elonu. Per l'Uni, Chelsea Gray tenia ganes de fer gaudir el públic de Fontajau i Coulibaly posava la seva força de la naturalesa per tapar la baixa de Pikciute. Les andaluses varen arribar al final del primer quart sis punts per davant (14-20), però Gabriel Carrasco, tècnic visitant, va semblar no tenir excessivament ben estudiats els ja habituals canvis a zona de l'Uni que Noemí Jordana, des de la pista, amb llibertat de part d'Ortega, fa constantment. El Conquero s'atabalava en atac i Gray cada cop s'agradava més. A ell i al públic de Fontajau que, ahir, deixant de banda l'amistós contra la selecció dels Estats Units, va Al descans, la nord-americana ja portava quinze punts i quatre assistències amb l'Uni absolutament dins el partit (34-35).

Alternatives defensives, assistències de pel·lícula de Gray i el pas endavant de Coulibaly i, sobretot, Tay'ler Mingo van va ser algunes de les explicacions de l'estrebada gironina en el tercer quart. És un guió que Ortega ja té molt ben definit, després del descans, s'ha d'estrènyer més en defensa i pujar el grau d'intensitat necessari perquè Coulibaly i Spanou plantessin cara en millors condicions a les interiors visitants. Amb el Conquero fora de partits per uns minuts, l'Uni va protagonitzar un parcial de 14-0 va posar les gironines clarament per davant abans que un bàsquet de Maria Pina frenés la sagnia just abans del final del tercer quart (56-46). Amb tot, i quan semblava que el partit ja estaria més que ben encarat, Gray va sortir més apagada després d'una de les rotacions d'Ortega i la nord-americana va rebaixar un ritme d'anotació que la portava a fer un partit d'autèntic escàndol. Amb Gray menys encerta, i més ben controlada pel Conquero, les andaluses varen arribar a posar-se només dos punts (62-60) a dos minuts del final. Poc després, i havent anotat ja en l'atac anterior, Gray va saber aixecar el cap per, envoltada de moltes mans, veure Spanou alliberada a la línia de tres punts. La grega no va fallar i el 67-60 ja va ser definitiu. El joc de faltes i tirs lliures del final només va servir per acabar la setena victòria seguida de l'Uni a la Lliga.