Joel González Bonilla no té la llosa d’un esportista d’elit que mai ha guanyat un metall o que ni tan sols ha participat en uns Jocs Olímpics. El del Tae Sport de Vilafant, de 26 anys, es va penjar la medalla d’or en -58kg (pes mosca) en el seu debut, a Londres 2012, i vol seguir fent història en els Jocs de Río de Janeiro de l’any que ve. “No hi ha major somni que estar en les meves segones Olimpíades”, expressava a les xarxes socials fa deu dies. Malgrat patir una greu lesió al genoll que el va deixar un any sense competir, el taekwondista altempordanès ho té tot de cares per certificar el seu accés a Brasil. El sistema de classificació en taekwondo dóna el bitllet directe als competidors que, al desembre, es trobin entre els sis primers del rànquing olímpic després d’haver anat sumant punts els darrers mesos en Opens, Grans Premis, Mundials i altres torneigs.
Joel González és virtualment sisè en -68kg (pujarà 10 kg respecte fa quatre anys) i, per tant, si manté o millora la posició en el mes que queda de competició serà a Río. En cas contrari, hauria de disputar una dura repesca el 16 i 17 de gener del 2016 a Istanbul (Turquia), tal com li havia succeït per anar a Londres.
Pujar al podi en l’Open de Croàcia (G1), aquest dissabte a Varadin, però sobretot en el Gran Premi Final de Mèxic (G8), el 5 i 6 de desembre, quasi li asseguraria l’accés. Ara bé, en cas que els resultats no l’acompanyin ha de resar perquè els seus rivals més directes, el mexicà Saúl Gutiérrez, que l’acaba de superar a la classificació després de guanyar a Kazakhstan , o sobretot l’iranià Behnam Asbaghikhanghah, setè i el primer que es quedaria sense plaça directe, tinguin un mal dia a Ciutat de Mèxic. A terres centreamericanes, només hi participaran els vuit primers del rànquing, en el que serà com una mena de Mundial i en què la puntuació per la posició que es finalitzi valdrà, per exemple, vuit vegades més que un Open (G1) -el campió, rebrà 80 punts.
I és que aquest 2015, en què ha anat alternant el pes de -63kg (gall) i el -68kg (ploma), Joel ha guanyat quatre Opens, però el paper més destacat va ser el sotscampionat en el Mundial de Rússia, al maig.
Moltes opcions, segons el pare
Segons el seu pare, Pedro González, té “moltes possibilitats de classificar-se directe”. El propietari del Tae Sport de Vilafant i entrenador de Joel en els seus inicis considera que “ningú guanya per molta diferència, a Mèxic s’imposarà el que es trobi bé allà”. El nivell serà brutal amb la participació del rus Alexey Denisenko, el belga Jaouad Achab, el coreà Dae Hoon Lee -vegeu destacat de la dreta- i el turc Servet Tazegul, entre d’altres. En l’edició anterior, Joel va ser segon i només el competidor rus el va privar de l’or. Per a preparar-se per al GP Final, Joel viatjarà a Mèxic un parell de setmanes abans per aclimatar-s’hi i també aprofitarà per a participar en el seminari d’alta competició The Top Leaders, el 28 i 29 de novembre.
El mateix estil des del 2012
Pedro González també analitza els rivals de Joel al tatami i explica que “el que vol saber és què fa el rival per guanyar, quan baixa la cama, si s’anticipa... a ell tothom se l’ha estudiat, però si es troba bé, no el guanya ningú”. La diferència amb fa quatre anys? “És diferent, ha pujat 10 kg, els rivals també són diferents i el concepte de combat ha canviat, ja que des del 2012 pràcticament tothom fa el mateix. Ara, els taekwondistes són tots alts i prims”, conclou el gadità, mecànic de professió, amb Bruce Lee com a inspiració i amb el gimnàs Tae Sport obert des del 2001.
El «clàssic» amb el coreà Dae Hoon Lee
Si en el futbol estatal el partit clàssic és el Barça-Reial Madrid, en taekwondo els darrers anys el que més s’ha repetit en la forquilla que va dels 58 als 68 kg és el duel Joel González-Dae Hoon Lee. Fins a sis cops s’han trobat des que el 2012 el del Tae Sport tombés el coreà a la final olímpica. Des d’aleshores, s’han vist les cares cinc cops i el balanç ha quedat d’allò més igualat: tres combats per a cadascun -els dos últims, en els Grans Premis de Turquia i Regne Unit, s’han decantat per Hoon Lee. Fins i tot, Joel ja s’ho pren amb filosofia:”3 a 3 i això sembla que va per llarg... Ens veiem al Gran Prix Final. Felicitats per la victòria”, piulava després de la derrota a Manchester, a l’octubre. Corea del Sud és un país que darrerament se li ha entravessat amb Seok-Bae Kim i Hun Kim com a botxins.
Podeu ampliar la informació esportiva de la comarca a l'edició impresa de l'EMPORDÀ. Podeu descarregar-la des del nostre quiosc a Orbyt.
