Els somnis són bonics mentre duren

Un parcial de 0-6 a favor del Port Sagunt entre la fi del primer temps i l'inici del segon deixa el Bordils fora de la Copa del Rei

29.10.2015 | 06:30
Els somnis són bonics mentre duren

el blanc-i-verd es vesteix de gala per viure una jornada històrica que malauradament acaba amb l'eliminació del Bordils de la Copa del Rei a mans del Port Sagunt de la Lliga Asobal (26-30). David Masó i David Masmiquel intenten superar el mur defensiu que els jugadors del Port Sagunt van imposar durant molts minuts del partit d'ahir.El 10 del Bordils, Edu Nono, intenta marcar davant la defensa del jugador del Port Sagunt, Dada Dukic. Nono, tot i no anotar cap gol en el primer temps, va acabar anotant-ne set, per acabar sent un cop més el màxim golejador del seu equip.


Un somni és aquella esperança, aquell projecte que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se. No hi ha més. I ahir el Bordils va poder comprovar la definició del diccionari en primera persona. Cert és que els de Pau Campos no tenien cap obligació de guanyar, tot el contrari, era un partit per passar-ho bé. El premi a la feina ben feta. En definitiva, una festa. La il·lusió de seguir fent història va durar fins al minut 26 (10-11). A partir d'aquí, un parcial de 0-6 entre les acaballes del primer temps, i l'inici del segon, i gairebé deu minuts sense anotar, van deixar a l'equip gironí sense cap mena d'opció. Pau Campos i els seus homes eren conscients que superar el Port Sagunt de la Lliga Asobal era una utopia, però en el món de l'esport ja s'ha demostrat que tot és possible, encara que ahir, el somni malauradament va continuar quedant en això, en un somni.
La nit va arrencar de la millor manera possible. 3-0 de sortida, amb un gran treball col·lectiu, i una bona feina en defensa. Només així s'explica que el Port Sagunt no va anotar el primer gol fins al minut 6 quan Jose Manuel García va enviar l'esfèrica al fons de la xarxa. A partir d'aquí, el Bordils va demostrar que amb algun ingredient més segurament hagués estat capaç de seguir el ritme dels visitants, que ben aviat ja havien aconseguit donar la volta al marcadoramb un gol de Sladic (5-6, 10.54'). A poc a poc el somni es va anar diluint (7-11, 22.40'). Abans Pau Campos ja havia sol·licitat un temps mort per intentar redraçar el rumb. Tot i així, el Bordils va tornar a creure-s'ho i en una nova demostració d'esforç i coratge, l'equip va ser capaç de posar-se a només un gol (10-11) amb una diana de Pep Reixach. I?fins aquí va durar el somni. Com ja s'explica a l'inici de la crònica, un parcial de 0-6 entre la fi del primer temps, i l'inici de la segona, va deixar el partit sentenciat.
La diferència de pressupost, qualitat, i potencial físic va acabar amb la il·lusió d'un Bordils que sigui com sigui, ahir va escriure una mica més d'història. Del 10-11 es va passar, primer al 10-14 del descans, i més tard al 10-17. Remuntar set gols no és impossible, però quan al davant i tens un mur, es fa difícil guanyar. I ahir, a la primera part també es van trobar a faltar els gols de Nono, que això sí, a la segona va aparèixer per perforar fins en set ocasions la portaria visitant.
El Bordils es resistia a donar el somni per acabat, i malgrat que el Port Sagunt va tornar a posar-se amb un +7 (14-21), els blanc-i-verds, van tornar a fer un esforç titànic per escurçar les rendes i posar-se a només tres gols (25-28, 28.46'). Abans, Antonio Alegre, havia fet estralls (va acabar amb 9 gols). I?aquí, la falta de temps, i la marxa de més que portava el rival va convertir el tram final en un reconeixement de l'afició a l'equip. Tothom dempeus per donar les gràcies a l'equip, conscient que, tot i la derrota, aquest seguirà somiant. Al final 26-30.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema