Edu Nonó El gol del Bordils

En poc més de sis temporades al club, tres a Primera Estatal i ara enceta la tercera a Divisió d'Honor Plata, el lateral porta marcats 1.033 gols amb el Bordils i, tot i rebre ofertes per marxar cada estiu, segueix jugant «amb un gran grup d'amics»

22.10.2015 | 06:30
Edu Nonó armant el braç en el partit de lliga contra el Bidasoa a Bordils.

Un campió del món amb la selecció espanyola i de la Copa d'Europa amb el Barça, Fernando Hernández, ha marcat 51 gols amb el Valladolid a Divisió d'Honor Plata, però, números en mà, el millor percentatge golejador de la categoria el té Edu Nonó que, jugant a Bordils, n'ha fet 47 amb un partit menys i s'enfila a una mitjana de gairebé 8 per partit. «Són molts gols, molts... però no em puc comparar amb gent com aquesta», diu Nonó que, als seus 30 anys, s'ha convertit en l'home gol del Bordils d'ençà que hi va arribar fa sis temporades. I és que entre els tres anys del lateral gironí a Primera Nacional, les dues primeres temporades a Plata i els sis partits que ja jugat l'equip de Campos aquesta temporada acumula 1.033 gols amb la samarreta del Bordils. «No ho tenia comptat, em van dir l'altre dia que havia passat dels 1.000, la veritat és que jo abans no marcava tants gols, però em trobo realment bé i les coses em surten», explica Nonó que va trencar la barrera del miler en el partit de Lliga contra el Cisne al «Blanc-i-verd» i que, per molts gols que hagi marcat, té clar que «al Bordils tothom és important però ningú és imprescindible, ha marxat gent i ho hem cobert amb els jugadors de baix, i la nostra feina sempre ha estat molt coral, de tot l'equip. Abans dels partits veus el set titular de l'altre equip i penses que són molt bons, però després la feina de tot el nostre equip ho acaba compensant».
El salt a Divisió d'Honor Plata, una lliga on hi ha molts equips professionalitzats i un munt de jugadors amb experiència Asobal, no sembla que hagi estat un obstacle perquè Edu Nonó cada any millori els seus registres golejadors. Format al GEiEG, on va pujar des de l'Escola Esportiva fins al primer partit amb el qual va debutar sent juvenil en una fase d'ascens a Almoradí, Nonó va arribar al Bordils després d'una temporada al Sarrià i en els tres primers anys a Nacional va marcar 168, 179 i 178 gols respectivament. En el primer curs a Plata va pujar fins a 189 i l'any passat va fer el gran salt amb 260 gols. Ara en porta 47 en sis partits, entre lliga i el duel de Copa amb el Valladolid. A Bordils ningú és professional. Els jugadors no cobren i compaginen els entrenaments i, sobretot, els llargs viatges dels cap de setmana que toca jugar a fora amb les feines o els estudis. Per a Nonó el desgast queda compensat pel fet de «ser una autèntica pinya, un grup d'amics que ens agrada trobar-nos tres cops a la setmana en els entrenaments, en els viatges... Per a mi, personalment, és perfecte per desconnectar de la feina; hi ha gent que es pot distreure d'altres maneres i nosaltres som un grup d'amics que ho fem amb l'handbol».
Al seus 30 anys, i amb un alt rendiment a Plata, Edu Nonó és un d'aquells jugadors del Bordils que Pau Campos sempre ha pensat, o temut, que qualsevol estiu marxarà per jugar amb algun equip d'Asobal com va ser el cas de Marc Canyigueral al Villa d'Aranda. De moment no ha passat. Però tampoc ha estat per manca d'ofertes. «D'opcions per marxar sempre n'hi ha hagut, l'any passat em van trucar de Luxemburg, Itàlia i de molts equips d'Asobal a més de trucades de representants que em volen portar. I aquest any ja han tornat a començar les trucades», detalla Nonó que, però, té clar que per marxar hauria de rebre una proposta que el compensés des de tots els punts de vista. «No és només de diners, també l'equip i que fos una ciutat prou atractiva com per canviar la vida que tinc aquí muntada», diu el lateral que no tanca la porta a seguir el mateix camí que Marc Canyigueral si apareix una proposta que encaixés molt bé. Això si seria sempre a l'estiu, mai a mitja temporada, perquè «tinc un compromís amb el Bordils i també necessitaria un temps per trobar algú que assumís el meu lloc a la feina, preparar-ho tot amb la família...».
I, així, de moment, esportivament el cap de Nonó pensa ara només en el partit de dissabte a casa contra el Palma del Río en què l'equip de Pau Campos intentarà sumar els punts que no va poder aconseguir a Antequera. «Vam jugar bé, defensant a un gran nivell i plantant cara fins al final, tot i que els partits de fora de casa són molt complicats; no només per a nosaltres sinó per a tothom de la lliga». En la tercera temporada del Bordils a Divisió d'Honor Plata, Edu Nonó veu una categoria més «potent que en anys anteriors» i amb una separació més clar entre la classe alta i la resta. «Els equips de dalt són molt forts i agafaran distància de la resta lluitant per les places de pujar a Asobal que seran molt cares, mentre que a baix els tres llocs de descens també seran disputats», detalla Edu Nonó, que veu bé el Bordils perquè «encara que hem perdut alguns partits hem competits contra equips de dalt donant la cara i a Antequera ja vam estar molt bé».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema