Un triple. I no precisament de les jugadores gironines, sinó de la pivot visitant Jazz Covington, va acabar resultant clau perquè l'Spar Citylift Girona no tornés a ensopegar a casa contra un teòric modest com és el Campus Promete. El (74-64) final no es pot explicar sense el 38-39 que va posar en el marcador el triple de Covington. Fins llavors, ben entrat el tercer quart, l'Uni havia jugat al seu ritme. Sense trencar-se les banyes en defensa, i confiant que en atac ja acabaria apareixent Chelsa Gray. La nord-americana va tornar a mostrar algunes jugades de pur talent, però més que pels vint punts de Gray, o pels dinou de Spanou i els dotze de Knezevic, la victòria d'ahir es va acabar explicant per la reacció de la major part de l'equip en veure com es repetia la història del partit contra el CREF.

Amb Noemí Jordana més preocupada, per no dir obsesionada, en intentar fer jugar l'equip que de mirar a cistella; sense cap amenaça en el tir de fora (1/10 en triples) i amb els ja habituals problemes en la posició de "5" (Pikciute es va lesionar i Paris, directament, no hi era), l'Uni anava camí de complicar-se la vida com en la primera jornada de Lliga davant el CREF. La història, però, no es va repetir. El 38-39 va treure de la seva atonia a les jugadores de Miguel Ángel Ortega, que també hi va ajudar amb algun crit que altre en un parell de temps morts, i l'Uni va començar a defensar.

Una veterana, Vita Kuktiene, va aportar uns moments d'encert ofensiu i una jove, Tay'lor Mingo, la intensitat perquè el primer forat que va obrir l'encert de la lituana (51-41) s'anés consolidant a mesura que avançaven els minuts tot i que el Campus Promete no va tirar la tovallola i va anotar algun triple per mantenir la tensió fins als darrers minuts. Al final, victòria per punts i la constatació, per si algú encara en dubtava, que sense posar-se a defensar l'Spar Citylift Girona pot perdre molts partits aquest any. Ahir s'hi va posar. Tard, però s'hi va posar.

Un cop l'equip de Miguel Ángel Ortega va començar a defensar ho va haver de fer cada cop més fort, perquè dues jugades després del triple de Covington encara va haver-hi un atac del Campus Promete en què l'equip visitant va agafar tres rebots d'atac seguits, l'Uni va ser un altre equip. Al final del tercer quart guanyava per onze punts (58-47) i, gràcies als millors minuts de Mingo des de que va arribar a Girona, i a les anades i vingudes del talent de Gray, Spanou i Kuktiene la ?victòria no es va escapar de Fontajau.

Un parell de triples de Molina van evitar que el Campus Promete hagués de llançar la tovallola abans del final, però l'Uni tampoc va acabar patint per sumar la segona victòria de la temporada i anar agafant embranzida per encarar un complicat tram de calendari que segueix dissabte a Zamora i dimecres vinent a la pista del Nadezhda Orenburg en el debut a l'Eurolliga.