El Barcelona s'haurà de resignar a viure, els dos propers mesos, sense el seu home insígnia al camp, Leo Messi, que dissabte va patir una lesió del trencament del lligament col·lateral intern al genoll esquerre. Això l'obligarà a restar unes vuit setmanes fora dels terrenys de joc i farà que, dins el vestidor blaugrana, un grup de companys hagi de fer un pas endavant per posar-se l'equip a l'esquena de manera immediata.

Ja després del partit davant el Las Palmas, el tècnic blaugrana, Luis Enrique Martínez, va comentar que no volia carregar el mort a ningú, però sembla obvi que algú haurà de fer un pas endavant i agafar les regnes de l'equip sobre el terreny de joc.

Els jugadors que s'espera que agafin aquest rol han viscut a l'ombra de Messi, però a partir d'ara hauran de treure ells les castanyes del foc. Els més assenyalats són els seus socis en la línia ofensiva, Luis Suárez i Neymar, a més del capità, Andrés Iniesta qui s'ha de posar els galons i fer que s'oblidi la marxa de l'excapità, Xavi Hernández, ara a Qatar.

La por dels blaugrana és trobar-se orfes sense el seu estendard els darrers anys durant les set o vuit setmanes que estigui convalescent, tot i que, segons algunes fonts, els serveis mèdics del Barça haurien pogut allargar el període per curar-se en salut.

Sigui quin sigui el període que trigui Messi a tornar al camp, l'absència del jugador franquícia del Barcelona en l'últim i el veritable desembussador de partits, serà un camí difícil per als blaugrana si els lloctinents de l'argentí al davant no es posen les piles.

Dissabte contra el Las Palmas, Suárez va respondre a les mil meravelles, ja que va ser l'autor dels dos gols (2-1) del triomf blaugrana, però Neymar va tornar a signar una pobra actuació, que va es va traduir amb l'error en el llançament del penal.

El brasiler ha estat el que més ha viscut a l'ombra de Messi, convertint-se gairebé en un assistent personal, quan en lloc de definir o crear, acostuma a preferir la combinació o l'assistència a l'argentí perquè aquest es llueixi.

Aquest va ser, en realitat, un paper que va assimilar ràpidament, després d'haver conegut que altres jugadors a la mateixa disjuntiva no havien tingut un gran recorregut a l'ombra de Messi. Neymar no va tenir cap dubte de posar-se a treballar per a l'argentí, i d'aquesta relació ha crescut una gran connexió, també amb Luis Suárez, un ariet dels d'abans, que passa a segon pla quan Messi posa la directa cap a porteria.

Ara sense la llum que els has guiat, Neymar i Suárez, amb les seves característiques i les seves qualitats, no tenen altre remei que incrementar el seu rendiment golejador, especialment en un inici de temporada en el qual el Barcelona està patint de la falta de gol dels seus homes de dalt.

Una altra funció és la que espera a Andrés Iniesta al centre del camp, on l'equip pateix més aquesta temporada, i que es manifesta faltat de recursos quan el Barça pateix en els embussos en atac o en les anades i vingudes de la pilota que tant tensen la defensa blaugrana. Iniesta, més que mai, necessita ser el cervell d'un Barça que requereix d'un jugador que posi ordre en les accions que neixen del centre del camp i que pugui enviar pilotes amb garanties.