Amb molta, o massa, feina al davant. En la temporada del seu debut a l'Eurolliga, l'Spar Citylift Girona està increïblement verd a quatre tres dies de tornar-se a trobar amb el Perfumerías Avenida a la Supercopa, a una setmana per a l'inici de Lliga i després de trencar ahir un ratxa de cinc títols d'una lliga catalana que semblava ser propietat de les gironines.

Un Cadí molt més intens, notablement més encertat i, sobretot, infinitament més definit com a equip, va guanyar sense grans problemes a Fontajau (53-69) un partit que ja tenia gairebé resolt al descans, 19-38. I l'Uni va deixar clar que necessita progressar molt si vol ser realment competitiu. Competitiu a l'Eurolliga, però també a la Lliga on es trobarà més de dos i de tres rivals capaços de jugar al nivell mostrat ahir pel conjunt pirinenc on, a banda que Laura Gil es va berenar Pikciute i Paris, es van veure dos equips contraposats. Un, el Cadí, que sap molt bé el que vol i sap fer: pressionar molt, posar moltes mans en defensa i jugar ben obertes en atac; i un altre, l'Spar Citylift Girona, que encara està meditant si vol jugar a pressionar i córrer, vol fer-ho més pausat per intentar aprofitar el joc interior i els tirs oberts, ahir inexistents, de Jordana i companyia o, en altres paraules, intenta esbrinar que vol ser quan sigui gran.

Una maduresa d'edat que al campió de Lliga li ha d'arribar aviat, perquè el tren està en marxa i no espera ningú.

Dimecres el Perfumerías Avenida jugarà a Fontajau i diumenge ja comença la Lliga. L'Eurolliga es farà esperar una mica més, però tampoc massa i, per llavors, l'equip de Miguel Ángel Ortega ja necessitarà una pla una mica més definit que intentar que Jordana, Kuktiene o la resta de pivots guanyin partits pressionant tota la pista. Un altre pla i, també, una mica més d'encert que el 0/10 de triples d'ahir o el que demostren els vint-i-quatre tirs de camp que va necessitar Artemis Spanou per, sumant els tirs lliures, ser la màxima anotadora de l'equip amb dinou punts.

És cert que el rival de dimecres, l'Avenida, o els de l'Eurolliga, no juguen com el Cadí. Però, en canvi, a la Lliga a l'Uni li pot tornar a tocar veure's les cares amb altres equips que posen moltes mans en defensa, que juguen amb les dues pivots obertes i que, des de la banqueta, poden anar traient alers més o menys clòniques que es dediquen a defensar i a fer punts al contracop i amb algún triple. Més poderós dins la zona, almenys teòricament, l'Spar Citylift Girona podria haver adoptat un joc especulatiu, esperant l'errada d'un Cadí que tampoc va tan sobrat de talent, però va seguir pressionant i corrent, tot i el mal que deuen fer les cames d'unes jugadores que porten molts entrenaments a sobre, fins que les pirinenques els van passar per sobre en el segon quart. El Cadí, amb Gil i Albalde brillant, va anotar 24 punts en 10 minuts, per cinc de l'Uni, i va marxar al vestidor amb un 19-38 que seria una remora fins al final.

L'Uni, tot i un intent de reacció improvisant unes defenses alternatives a l'inici del tercer quart, no va oferir mai la sensació que pogués donar la volta al partit. Les cames pesaven massa i el cap estava desert d'idees per somiar amb una remuntada. Dimecres, d'aquí a només tres dies, l'equip gironí rebrà el Perfumerias Avenida a Fontajau en partit de Supercopa. És possible que llavors l'Uni sigui ja un equip més fet amb tan poc temps de marge? "No, és complicat que ho siguem". La resposta és de Miguel Ángel Ortega.