P

alestina es prepara per acollir avui el seu primer partit internacional d'alt nivell, classificatori per a la Copa del Món de 2018, com si celebrés una victòria, independentment del resultat en el duel contra els Emirats Àrabs Units. «En la nostra història hi ha hagut moments en què ens van dir que no existíem, que no teníem dret a un estat, i avui som reconeguts internacionalment i podem disputar un partit de classificació a Palestina. En aquest sentit, és ja tota una victòria» explica el portaveu de l'OAP i aficionat a aquest esport, Xavier Abu Eid.

L'emoció generalitzada de cara al partit a l'estadi Faisal al-Husseini de la localitat d'A-Ram, veïna de Jerusalem Est i amb gespa sintètica, no és casual: el d'avui és el primer partit competitiu que es juga en territori palestí des de 2011 i el primer de classificació per a un mundial. Aquest fet és considerat per tots els palestins una mica diplomàtic en un any en què el futbol s'ha convertit en un terreny de joc més de la seva lluita davant la FIFA contra el que descriuen com el «racisme» i les mesures restrictives imposades per les autoritats israelianes. El partit no només requereix que Israel admeti jugadors d'un país àrab amb el qual no manté relacions diplomàtiques, sinó que també que jugadors palestins de la franja de Gaza -controlada pel grup islamista Hamàs- es desplacin a Cisjordània i Jerusalem, a través de territori israelià.

Jibril Rayub, president de l'Associació Palestina de Futbol (APF) que en els últims anys porta a terme una campanya a la FIFA per desclassificar Israel per suposada violació de les regulacions d'aquest organisme, va qualificar la trobada del Grup A a la Zona Asiàtica de classificació per al Mundial «d'històric». Totes les entrades han estat venudes i les acreditacions als mitjans de comunicació estan esgotades.

Des de la seva creació el 2008, la selecció palestina ha disputat a A-Ram alguns partits, però tots amistosos o de classificació per competicions menors. Els seus grans compromisos solia jugar-los en l'estranger.

L'emoció es veu també augmentada per la situació en el Grup A, en que el combinat palestí se situa amb 3 punts per darrere dels Emirats i Aràbia, que la va vèncer en l'anada en l'últim minut. La bona preparació de l'equip, malgrat les dificultats polítiques, han fet que la població somiï amb la més gran de les aspiracions: ser a Rússia en la fase final.

«D'alguna manera fins ara anàvem a les competicions a aixecar la bandera palestina, ara crec que anem també a competir», va explicar Abu Eid sobre aquesta capacitat esportiva.

Entre els onze titulars hi ha quatre jugadors palestins d'origen xilè amb àmplia experiència esportiva: Matías Jadue (Santa Cruz, segona divisió), Alexis Norambuena (primera divisió polonesa), Jonatan Cantillan i Pablo Tamburrini (del San Luis, primera divisió de Xile).

A part d'ells hi ha dos jugadors de la lliga sueca, un altre de la portuguesa i un altre de la sèrbia. La resta són de Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza.