Després de tres setmanes de patiment recorrent França d'una punta a l'altra amb un traçat innovador que ha mantingut l'emoció fins al final, cambiant la típica contrarellotge abans de l'entrada a París per una explosiva ascensió a l'Alpe d'Huez, en què es van plantejar atacs al líder que no van tenir conseqüències greus.
Així les coses, el passeig triomfal pels Camps Elisis va ser el colofó ideal a una edició marcada per l'electricitat que es veia en el grup des del primer quilòmetre, en aquella ja llunyana etapa prèvia en terres holandeses que va vestir de groc a l'australià Rohan Dennis i en la que Quintana perdia els primers 11 segons respecte Froome, diferència que s'eixamplaria l'endemà a més de minut i mig després que Quintana i Valverde quedessin tallats del grup principal a causa del vent. A partir d'aquí un remar a la contra pels ciclistes de Movistar, que veien com Froome, un cop superades les primeres etapes, afrontava amb les energies intactes uns Pirineus en els que va poder eixamplar encara més les diferències. El britànic fent una veritable exhibició en el primer dia seriós de muntanya, amb l'arribada a La Pierre Saint Martin, en la que va aconseguir la victòria d'etapa i deixar a més de tres minuts Quintana a la general, i a més de quatre a Valverde i Contador.
La superioritat del britànic als Pirineus, d'on va sortir reforçat li va permetre controlar la cursa que només se l'hi hauria pogut escapar en les dues darreres etapes, realment les dues en què semblava que Quintana i Valverde l'atacaven realmenti i que feien plantejar què hauria passat si aquests atacs no haguessin arribat tan al final.
La diferència que va obtenir Froome gràcies als ventalls en la segona etapa va ser suficient perquè Quintana no aconseguís pujar al graó més alt del podi.
El gran derrotat de la prova va ser Alberto Contador qui, tot i fer un meritori cinquè lloc després d'haver guanyat el Giro, havia volgut participar al Tour pensant en fer una gesta que està a les cames de molt pocs corredors. El guanyador de la passada edició, Vincenzo Nibali, va finalitzar quart, després d'arreglar aquesta darrera setmana un desastre que anava a més a mida que passaven els dies.
Mentre tots aquests moments passaven pel cap dels qui eren a totes les travesses per vestir el groc a París, als Camps Elisis s'erigia una bèstia, el goril·la de Rostock. André Greipel aconseguia el que més tard va qualificar com "la victòria més important de la meva carrera", sumant la darrera etapa a les tres que ja havia guanyat anteriorment en aquesta edició 2015 del Tour de França. Quintana, segon classificat es va haver de conformar amb el maillot blanc del millor jove, mentre que Peter Sagan va obtenir el de la regularitat, el de punts de la muntanya també se'l va endur Froome a casa, juntament amb el groc de vencedor de la prova i el Movistar va aconseguir ser el millor equip.
